Turistofòbia = Xenofòbia?

per Pere Culell , 19 de maig de 2017 a les 18:33 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Avui 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia, m’ha vingut al cap un tuit que va penjar en Salvador Cardús el dia 1 de maig on es feia aquesta pregunta: «La turistofòbia és una forma dissimulada i “progre” de xenofòbia?» Les respostes van ser diverses, però algú la considerava un subgènere de la xenofòbia.
 
De fet, totes les fòbies fan una mena de fàstic: solen ser indiscriminades, irracionals. És una intolerància suprema des de la superioritat moral on s’identifiquen enemics a perseguir, menystenir o expulsar. I estem vivint uns moments, justament, on les fòbies proliferen. On determinades persones fan l’exercici d’identificar l’enemic i de traçar una estratègia per fer-lo caure, descarregant-hi la ràbia del present fosc i del futur amb poca esperança, i tant la poden dirigir cap a refugiats, immigrants, ètnies, sentiments o religions. Alguns grups tenen clar que són enemics tots aquells que no pensen exactament com ells; d’altres s’atreveixen a explicar que és la vella història dels dos punys: el de l’amor i el de l’odi, sovint amb la mateixa força i la mateixa capacitat de donar cops; diuen que, en aquesta batalla, cal saber triar cap on dirigeixen cada puny.
 
A Barcelona, on la turistofòbia està creixent, un grup de manifestants va tirar a terra les begudes que uns turistes suposo que els van identificar per la llengua o l’aspecte, cosa bastant primària i discriminatòria es prenien en una terrassa de la Rambla. I han aparegut pintades identificant el turisme amb el terrorisme. Uns critiquen el turisme per la incomoditat, d’altres com a cap de turc de la degradació de la ciutat, d’altres amb arguments socials o culpant-lo fins i tot de l’especulació gentrificadora. De fet, qui té fòbia contra els migrants o els turistes a vegades ho simplifica de la mateixa manera: que no respecten els veïns ni les normes de convivència.
 
A Manresa també està de moda, però, sobretot, la fòbia és cap als turistes religiosos contraposant-los als refugiats. Com si només poguessis estar "a favor" dels turistes o "a favor" dels refugiats. Amb ells o contra ells. Perdoneu, però ho trobo massa simplista, demagògic i maniqueu.

 


Participació