Actualitzat el 18/05/2017

Tres rovells

EDITORIAL DEL CUL DEL POU



El 1987, el Jaume Puig, el Fontdevila, el Morros, l’Oliva i el Sardans portaven els cabells més llargs. En honor a la veritat, en el cas del Sardans, no està clar si ara té encara més prolongada la cabellera. I de la relació de l’Oliva amb el cuir cabellut no cal ni que en parlem. Llavors, l’actual cap de redacció del Pou tenia deu anys i no havia començat cap dieta, mentre que la dissenyadora ni tan sols havia nascut. Amb l’embranzida de la Transició, els "melenuts" van crear "una nova veu". I, al principi, no estaven per orgues... que "la gallina ha dit que no, visca la revolució". No van "voler pondre cap més ou" que no representés un ull de poll i fomentés la crítica. La primera infància i l’adolescència van ser ben rebels i van marcar el segell d’independència que, poc o molt, han procurat mantenir fins a la trentena que celebren amb algun problema de ciàtica o de païdor i, més d’un, més preocupats per arribar a l’hora de passejar els nets que no pas de les colònies dels fills. Llei de vida. Amb el pas dels anys, dit sigui de passada, s’ha fet més curt el camí de la redacció del carrer de Sobrerroca a la casa gran de la plaça Major. Primer Fontdevila i Tomàs i, després, l’actual cap de comunicació, Joan Piqué, el membre més formal, eficient i polit que ha tingut mai el Pou. Esperem que torni algun dia per apujar el nivell quan hi hagi amenaces serioses de tancar la paradeta.
 
Si hi pensem un moment, trenta anys donen per a molt. Per trencar molts ous, escanyar unes quantes gallines i, finalment, acabar fent truites de tres rovells. Fa cinc anys, l’exalcalde Jordi Valls, en l’acte institucional de celebració del vint-i-cinquè aniversari a l’Ajuntament ja ens va dir que anàvem de mal borràs: muntàvem actes on assistíem amb americana i acceptàvem plaques commemoratives del batlle convergent. Però, és clar, els temps canvien i els mitjans de comunicació, també. Som una "rara avis". A sobre de patir per empescar-nos una revista cada mes, ho fem sense cobrar i convençuts que encara val la pena forjar un espai per dir quatre veritats i fotre’ns del mort i del que el vetlla. Això sí, amenacem de patir una crisi per artrosi, sucre o colesterol en qualsevol moment i en agradaria poder muntar una granja de gallines ponedores joves a les quals armarem amb les nostres millors armes de destrucció massiva. 

Navega per les etiquetes

EDICULEl Pou de la gallina

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.