Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
VA COM VA. PER LLUM DEGÀS
Il·lustració: Laura Estrada
Quan aquesta revista va néixer, també van fer-ho Piqué, Messi i els Simpsons. Aquell mateix any, talment un precedent de la Via Catalana, a Lleida es va ballar una sardana de cinc quilòmetres i a l'Hipercor van morir vint-i-una persones, en un atemptat d'ETA. Si fa no fa per aquells dies Kilian Jornet començava a córrer per terra, gatejant, i ens deixaven el poeta de Sarrià, J.V. Foix i l'autor de la música callada, Frederic Mompou. Mentre els primers redactors del
Pou alletaven amb tinta aquesta criatura de paper, l'alcalde de la ciutat proposava la creació d'un bordell que erradiqués la prostitució de carrer i el mercat de Puigmercadal obria les portes. Amb el pas del temps, la criatura ha crescut, n'ha passat de verdes i de madures, ha superat crisis i ha tingut germans digitals. Ha estat escola per a molts i una gran finestra oberta a la ciutat per a molts altres. Amb bonhomia, però amb fermesa i contundència. I també amb algun rampell i estirabot sobrers, tanmateix inofensius: criaturades. Avui que la revista fa trenta anys, els Simpsons han entrat a totes les cases, Messi és Déu i ETA acaba de penjar els hàbits. Kilian Jornet continua corrent, les meuques han abandonat el carrer i el mercat de Puigmercadal, com el
Pou , manté la paradeta.
