Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
El Vermell o la Camarga?
Ja és trist que, en un tant per cent massa elevat, quan Manresa apareix als mitjans de comunicació és per algun infortuni i no pas per notícies positives. No cal que us expliqui el mullader de la gravació clandestina de les paraules de David Bonvehí, secretari d’Organització del PDeCAT, a companys del partit i al conseller Santi Vila, al restaurant El Vermell –Bonvehí mateix va penjar a les xarxes socials una fotografia de la trobada, el 31 de març– mentre Mireia Estefanell, primera tinent d’alcalde, i Pere Culell, excap de cartell d’ERC a les municipals, dinaven al mateix establiment. Alguns, ja l’anomenen #elvermellgate. La "bomba", amb els enregistraments publicats als mitjans inclosos i acusacions del PDeCAT a ERC d’haver-los filtrat, va esclatar en plena Setmana Santa. Divendres sant, "overbooking" de càmeres i periodistes a la seu de l’antiga Convergència, al carrer d’Alfons XII i, durant la Pasqua (diumenge i dilluns) els telèfons van cremar de valent. Trucades des de Manresa, trucades des de Barcelona, anades i vingudes dels membres dels partits per salvar el govern municipal i reunions amb la mona a mig pair. A l’hora de tancar l’edició, no sé com acabarà tot plegat, però tenim molt mala peça al teler, ja us ho diré. Aquestes coses fan que la classe política quedi desacreditada i donen carnassa gratuïta als detractors del procés independentista.
Abans bancs, ara Ampans
Una de les realitats de les fusions bancàries ha estat la desaparició d’oficines, que han deixat lliures locals de dimensions importants, als quals no sempre és fàcil donar un nou ús. Afortunadament, a Manresa hi ha projectes solidaris i integradors amb empenta, que creixen i cada cop ofereixen més serveis. És el cas d’Ampans. Darrerament, la institució ha obert tres nous espais a la ciutat dedicats a la formació ocupacional. La curiositat, en aquest cas, és que tots tres estan situats en finques d’antigues oficines bancàries: a l’avinguda dels Dolors –on hi havia una oficina del BBVA–, a la carretera de Vic –seu del Banc Popular, ara amb problemes de viabilitat– i al carrer de Barcelona –on hi havia dependències Caixa Penedès. No fa pas tants anys de l’expansió de les entitats bancàries, coincidint de ple amb el boom immobiliari. Llavors el procés era a la inversa. Apareixien oficines bancàries arreu.
Servihabitat ven la casa d’Isidre Fainé
De fet, aquella etapa en què tothom es pensava que era ric i les compravendes de pisos van començar a ser xauxa va precedir la crisi econòmica devastadora que, com explica el tema central del
Pou d’aquest número, ha deixat 8.000 habitatges buits a Manresa al marge d’agreujar –potser encara una mica més– la desinversió i degradació del Centre Històric. Un veí de l’immoble que veieu a la fotografia, subscriptor de la revista, m’envia l’estampa de l’última casa del carrer de les Escodines, on va néixer l’expresident de CaixaBank i actual president de Gas Natural. La finca, en no gaire bon estat, es ven. I la ven, precisament, Servihabitat, l’empresa de serveix immobiliaris vinculada al que abans tothom coneixia com La Caixa.
Deixadesa al carrer Fonollar
De punts de la ciutat deixats de la mà de Déu, malauradament, n’hi ha una bona pila. Una amable lectora em remet la fotografia d’una caixa de connexions de serveis que queda a la vista enmig del carrer de Fonollar. Els cables, suposo que inutilitzats o sense servei, queden a la vista, ja que la tapa ha desaparegut i, com a mostra d’alta seguretat, hi queda un cadenat rovellat i... tancat. Tot plegat, un despropòsit.
Ha durat poc
No hi ha mes que no ens sorprengui alguna abaixada de persiana entre el comerç tradicional al Centre Històric. Aquesta és una altra de les xacres que no contribueixen a degradar el cor de la ciutat. La imatge és de l’antiga pastisseria l’Englantina del carrer del Born. Després de tancament per manca de relleu, uns nous propietaris van fer-hi una inversió important i l’establiment semblava funcionar força bé com a teteria i racó per als gormands a qui agrada una bona tassa de xocolata. Fa unes setmanes que, lamentablement, van tancar «per malaltia» i, fa pocs dies, hi ha aparegut el cartell que diu que «es traspassa». El negoci funcionava amb una estructura en bona part familiar i el motiu deu ser de força major. Una llàstima.
