Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M’acabo d’assabentar que el passat divendres 5 de maig un grup de l’esquerra anticapitalista, que feia una manifestació pel centre de Manresa per protestar per l’actuació policial del primer de maig, va tenir un enfrontament verbal amb el metge Pere Culell, excap de llista per ERC a l’Ajuntament, opinador també del Pou Digital, que conec i aprecio.
Pel que he llegit a la premsa, els va recriminar que dins del grup hi hagués diverses persones encaputxades que anaven amb la intenció de trinxar mobiliari urbà i embrutar amb pintura els aparadors i les façanes dels comerços dels carrers pels quals passaven. Més enllà, doncs, dels fets en concret, que no sé directament com es van desenvolupar, vagi per endavant el meu suport i reconeixement a una persona que va tenir la valentia de plantar cara davant d’uns fets clarament estèrils i improductius. La raó, la prudència i la sensatesa feien molt més fàcil mantenir-se al marge, però ell no ho va fer. I això crec que és un valor a considerar, més enllà de si, una vegada entrats tots plegats en una espiral de confrontació verbal, es perdessin les formes i els nervis.
I és que qualsevol reivindicació ha de tenir el seu recorregut, però estic totalment en contra de la violència gratuïta. Aquests senyors, trinxeraires compulsius o, tal vegada, professionals per hores de la pintada de traç anàrquic i gruixut, no aporten res de bo a un moviment que possiblement ens cal per anar canviant el model socioeconòmic des de dins, però no a costa de crear temor a la ciutadania, enfrontaments sistemàtics amb la policia i costos per a tothom, si hem d’arreglar després tot allò que ells han destruït amb la seva ràtzia desproporcionada. No sé si són conscients que lluitar contra les desigualtats no passa necessàriament per aquesta manera de fer. Si això els serveix per esplaiar-se i fer-se els mil-homes, doncs les entitats organitzadores d’aquestes legítimes manifestacions, que els emparen i protegeixen –vull pensar que no els estimulen–, tenen un problema de credibilitat i de base, i segurament no aniran gaire enllà quant a suport popular. Queda dit!
