Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. Al nord-est del nucli antic, a la plaça Cots, hi ha aquest important edifici neoclàssic que vertebra una part del barri del Remei. Es va construir entre 1857 i 1859 (la capella central entre 1879 i 1881) i el va dissenyar l’arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias.
Foto: Francesc Rubí
Es va fer com a hospici i ha tingut diverses funcions fins a l’actualitat, que està ocupat per l’Escola d’Adults i el Centre d’Iniciatives per a l’Ocupació i l’Oficina de Treball de la Generalitat. És un edifici aïllat, envoltat de jardí i de caràcter monumental. Està ordenat en tres cossos: una nau llarga amb façana al carrer de la Mare de Déu de l’Alba, la capella al centre que sobresurt pel darrere i un cos que s’allarga cap al darrere amb façana al carrer de Verdaguer. L’estructura és de murs de càrrega fets amb blocs de pedra de 50 cm de gruix i els forjats són de revoltó de maó i biguetes d'acer laminat. La façana principal té un cos central una mica més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic, com en el cos principal on hi ha la portalada de la capella amb arc de mig punt flanquejada per parells de columnes adossades amb capitell jònic i coronada per un frontó triangular i un petit campanar d'espadanya. La resta de façana també es de línia molt clàssica i regular, amb les obertures alineades, amb arcs de mig punt i –les de la primera planta– envoltades de columnetes adossades. Durant els anys noranta es va fer una rehabilitació que ha comportat un canvi radical en la façana posterior i en alguns trams s'ha canviat per una paret de vidre.
A la banda est hi ha un edifici més petit, obra d’Alexandre Soler i March, el "xalet", que caldria dignificar perquè va ser mutilat del seu estil modernista durant els anys seixanta. El catàleg de Manresa protegeix la volumetria, la composició, el jardí històric i la tanca, amb les reixes i els fanals, per la seva importància històrica, social, artística i com a referència en el paisatge del barri del Remei. Aquest gran edifici el construí Miquel Cots i Enrich a partir del testament del seu fill Francesc Cots i Argullol, mort prematurament. Els Cots eren una de les famílies més riques del Bages, on tenien diversos edificis fabrils i moltes terres. Francesc Cots, després d’una joventut llicenciosa, es va casar, però la seva dona va morir en el part i sembla que aquest fet va fer que es bolqués en la caritat, amb la fundació de tres obres benèfiques, entre les quals destaca Casa Caritat.
|
PER SABER-NE MÉS:
- Comas, Francesc, 150 anys d’una institució, Casa Caritat (Manresa, 1859-2009), Zenobita Edicions, Manresa, 2009.
- Firmat i Noguera, P., Reforma de la Casa de la Caritat. Memòria, Manresa, 1913
- Solà, Àngels, Aigua, indústria i fabricants a Manresa, 1759-1860, Centre d’Estudis del Bages, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Manresa i Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, demarcació de la Catalunya Central, Manresa, 2004.
|
