Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Passejant pels carrers i places de Manresa es poden detectar diverses olors; algun dia en parlaré. No sé si us hi heu fixat, però, en una que es va sentint cada cop més: és l’olor de marihuana. Hi ha un interessant debat, encara no acabat, sobre el seu ús terapèutic. Però em refereixo a l’ús no terapèutic, al que alguns anomenen recreatiu. Tenim altres productes també addictius que fa temps que gaudeixen de més acceptació social, com per exemple l’alcohol i el tabac.
Les substàncies addictives sempre són un problema social i de salut. Afortunadament, la llei que ha aconseguit reduir el nombre de fumadors, i sobretot de fumadors passius, ha estat un èxit absolut. Tothom coneix els efectes negatius del tabac i la recomanació de no fumar pel seu alt poder addictiu. També es recomana no beure alcohol i, si se’n beu, que sigui en dosis acceptables per a la salut. L’alcohol pot provocar també greus disfuncions en les relacions entre persones que comparteixen feina o habitatge, i juntament amb el tabac, és un potent carcinogen.
La marihuana té el problema del seu comerç no regulat, tot i que s’estan obrint clubs d’usuaris. Aquest comerç ocult provoca diverses adulteracions o qualitats que es tradueixen en dosis ignorades i l’atractiu irresistible de transgredir, d’anar contra les regulacions. Però potser no s’està informant de forma correcta sobre els seus efectes secundaris. La majoria desapareixen a curt termini, però el consum abusiu pot provocar ansietat, depressió, psicosi, pànic, alteracions de la conducta i síndrome d’abstinència. Un estudi longitudinal fet a Nova Zelanda va demostrar que l’ús freqüent i persistent de marihuana, començat a l’adolescència, té una relació amb una pèrdua d’una mitjana de 8 punts de coeficient intel·lectual mesurat a l’edat adulta. També hi hauria degradació de la memòria per alteració de la informació processada al cervell. Aquest impacte més gran i a llarg termini de la marihuana en joves seria perquè el cervell dels joves continua creant noves connexions i madurant.
Tanmateix, el consum entre joves està molt estès i sovint els missatges institucionals, sobretot els més alarmistes, estan totalment desacreditats entre ells. Materials preventius endegats ja fa temps com el "Que ruli..." o accions nocturnes amb joves mediadors semblarien accions més adients.
