Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cantautor va presentar a la sala Stroika les cançons del seu nou treball, que fa pocs dies que és al mercat. Es tracta de “Tocats pel foc”, un disc que significa un nou episodi en la seva trajectòria musical, però que manté el to crític de sempre i la voluntat de reflectir-hi els problemes de la societat.
Cesk Freixas va actuar aquest divendres al vespre a la sala Stroika de Manresa en un format íntim i acollidor: el públic, poc nombrós, no superava la cinquantena de persones. A partir de dos quarts de dotze de la nit van començar a sonar els nous temes del cantautor, recollits en el seu últim disc, “Tocats pel foc”. Això sí, durant el concert també es van repassar les cançons del seu anterior treball, “La mà dels qui t’esperen”.
L’actuació es va iniciar amb els ja coneguts temes "Et dono casa meva" i "Tornarem a brindar per la vida". A continuació, Cesk Freixas es va presentar i va parlar del nou disc, que va qualificar de mudança i de gir. També va demanar la companyia del públic. El seu to crític i reivindicatiu es va poder copsar des d’un primer moment; en els monòlegs que precedien les cançons, en Cesk va fer referència a diversos temes polítics i socials. L’acompanyaven a l’escenari una banda formada pels guitarristes Víctor Nin i Toni Mena, el bateria Rai Iniesta i el baixista Cesc Martorell.
El tema
"La Plaça" va ser precedit per una reivindicació de l’espai públic i una al·lusió al moviment dels indignats. Tot seguit, un dels singles del nou treball, "Que no et falli mai la sort". El cantautor es va referir a les cançons com a recull de sentiments particulars, que alhora són col·lectius, perquè el que expliquen les cançons ens ha passat a tots algun cop. Per presentar "Companya", una cançó que Cesk Freixas va qualificar d’eix ideològic del disc, el cantautor va parlar sobre la música com a mitjà de transport d'idees i com a eina de crítica política. En aquesta ocasió, la peça va ser interpretada en format acústic, només amb l’acompanyament de Víctor Nin.
En aquest moment, el concert va encetar a la recta final. El públic, que havia començat força tímid i fred, es va anar animant i fins i tot va cantar la repetitiva tornada del tema "Jeunet, tu i els trens que no hem perdut", esperonat pel mateix Cesk Freixas. Just després d’
"Hosanna" va arribar una cançó molt especial, que narra el dia 1 de la independència dels Països Catalans: "Article 1.1" . El cantautor va assegurar que la independència arribaria aviat, però que l’havíem de treballar per evitar repetir errors que ens farien mal com a país.Tot seguit, el tema
"La vida, un trosset de pa" va servir per presentar els membres de la banda, aplaudits pel públic. I per anar acabant, el segon single del nou disc, "Cançó per l’Abril", una de les que més va agradar. Cesk Freixas i companyia van abandonar l’escenari, però la insistència dels assistents, que no van deixar d’aplaudir, va fer que tornessin de seguida.
El bis es va inaugurar amb una al·lusió molt especial de Cesk Freixas envers les persones que van ser víctimes de l’agressió neonazi que va tenir lloc fa setmanes abans d’un concert a la mateixa sala Stroika. Els va dedicar tota l'actuació. També va celebrar la detenció dels culpables i el seu empresonament, desitjant que estiguessin tancats durant molt i molt de temps. Va lamentar profundament que accions d’aquesta mena encara tinguin lloc avui en dia, en un context de democràcia, i va criticar els partits d’extrema dreta amb actituds xenòfobes. El públic va aplaudir per homenatjar les víctimes, mostrar-los el seu suport i ratificar les paraules del cantautor.
L’actuació es va tancar amb la cançó "El meu poble", interpretada en format solista. Els altres músics van aparèixer de nou en escena per finalitzar la vetllada amb el popular tema "La petita rambla del poble sec", molt celebrada, amb cants i aplaudiments. Al final de tot, Cesk Freixas va regalar un exemplar de “Tocats pel foc” i una samarreta a un parell d’afortunats, i va donar les gràcies al públic per la seva assistència.
Cesk Freixas en un dels seus parlaments Foto: Maria Oliva
