Lluís Virós | Actualitzat el 26/03/2017

Casa Soler Casolleras

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic de l’eixample manresà de les primeres dècades del segle XX. Per una banda és un bloc de pisos i per l’altra una nau industrial que conté la històrica empresa de cintes Perramon i Badia. 
 Foto: Francesc Rubí


Es va acabar el 1926 en estil noucentista. El més característic és la solució de l'àtic, que augmenta la sensació de monumentalitat per la poca alçada dels edificis dels costats. L’edifici és de molt bona factura, té una planta baixa molt alta, pensada com a local industrial, quatre pisos i un àtic residencials, a més d’un soterrani també industrial que està connectat per un túnel amb l’edifici de l’altra banda de la carretera de Vic –el de la popular botiga d’Esports Sagi– en el qual hi ha més instal·lacions industrials de Perramon i Badia. La façana és simètrica i està partida en tres sectors per dues línies verticals formades per columnes adossades en la primera planta i pilastres decoratives en relleu en les altres tres. L'últim pis es transforma en àtic amb un cos central i terrasses a cada costat, coronat amb un potent ràfec amb permòdols de fusta i ceràmica majòlica. A la planta baixa i al primer pis hi ha tres obertures, la del mig de grans proporcions, i a la resta de pisos hi ha quatre portes balconeres, dues al mig i una a cada costat. El mur està arrebossat i pintat i, entre l’últim pis i l’àtic, hi ha un esgrafiat amb motius vegetals en el qual hi ha la data de construcció. La  planta baixa està coberta de plaques de pedra i té molt ornament. També s’han destacat en color blanc els emmarcaments de les obertures. Cal remarcar la cornisa i les baranes de balustres dels balcons centrals dels dos primers pisos.
 
El catàleg de Manresa protegeix el volum i l’aspecte exterior de l’edifici pel valor artístic, històric i per la composició de la façana. És un immoble que deixa empremta en la carretera de Vic com a reflex de la nova burgesia industrial. En aquest cas, amb l’empresa Perramon i Badia, SA, fundada el mateix 1926 i que va construir una gran nau al pati del darrere de la casa. Aquesta empresa va ser un exemple per la seva innovació i pel tracte amb els obrers, i va contribuir notablement a refermar la importància de la cinteria a Manresa al segle XX.
 
PER SABER-NE MÉS:
 
- VIRÓS, Llluís; GUILLAMON, Julià,  "Perramón & Badía, 1926-2001", ed. de Perramón i Badía, Manresa, 2001.
 
 
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.