Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
Cirera QPD
El mes passat publicàvem una emotiva carta de Josep Maria Aloy en record de Joan Cirera, que va traspassar a principis d’any. Em consta que la família ha rebut mostres de condol d’arreu i està immensament agraïda a tots aquells que han volgut recordar l’entranyable actor i quiosquer destacant-ne la bonhomia i manresanisme. Alguns d’ells, anònimament i de manera simbòlica. Si no, mireu la persiana metàl·lica de l’antic quiosc familiar de la Muralla on algú va pintar un QPD (Que en Pau Descansi) en memòria d’un espai de tertúlia que l’enyorat Joan omplia amb tota l’esplendor.
‘High society’ manresana
Resplendor i llustre mostren els protagonistes d’aquesta fotografia d’una recepció amb Sofia de Grècia a Barcelona, en la qual apareix el manresà Josep Maria Sanclimens entre els membres del Cercle del Liceu que van lliurar la Medalla d’Or a la reina emèrita d’Espanya. La imatge va ser penjada a la xarxa Twitter per Nacho de Sanahuja, el col·laborador del programa "El món a RAC1", que dirigeix i presenta Jordi Basté, que encarna el fabricant de la dreta catalana més refinada i conservadora que viu a la part alta de la capital catalana.
Màrqueting Fornells
Mireu que està de moda el màrqueting viral i la promoció dels negocis a través de la xarxa. Els fòrums del business de la quarta revolució industrial en van ben plens. Però, és clar, en això del comerç, un dels trets que continua marcant molt la diferència és la proximitat i el tracte. Especialment si l’establiment és de tipus tradicional. La imatge, me la fa arribar una lectora i és de la botiga d’animals Fornells, de la carretera de Vic, on cada dia posen una frase, acudit o enigma curiós... amb solució inclosa. Un ganxo imaginatiu per augmentar la visibilitat i atraure la clientela.
La ‘màgia’ de les obres de Correus
Una clientela que, sens dubte, perdria Correus si no fos que és un servei públic –tot i que massa sovint és més que discutible– i un peatge ineludible per relacionar-se amb l’administració. Ja fa temps que se sap que les obres a l’edifici van quedar aturades per impagament als industrials, que es van negar a continuar si no cobraven la feina feta. Ara el cinisme arriba a un punt clamorós amb el cartell que han penjat a les seves dependències manresanes i que m’ha adreçat un lector de la revista. Ja el veieu. Hi apareix un conill que surt del barret de copa... I que diu que allà no hi fan obres sinó màgia. Vaja, a Correus fan moltes coses i es produeixen fets paranormals. Però màgia, precisament màgia en els sentit d’il·lusionisme, francament no.
Mercats marcats
Un dels membres de la redacció del
Pou va tenir l’ocasió de visitar l’espai on, als anys vuitanta, es va promoure el que havia de ser el Mercat de la Bonavista. Un espai que no es va arribar a obrir mai i, vista la dinàmica i la gestió de mercats com el de Puigmercadal, no crec pas que a algú se li acudeixi recuperar el projecte a l’era dels hipermercats. El cas és que, al principi de la carretera de Santpedor, encara hi ha l’espai intacte i encara es venen les últimes parades! Una altra possible incorporació a les visites a la Manresa desconeguda, la d’abans dels prefix provincial als telèfons, vaja!
Making off
I acabo el repàs mensual amb una imatge que, definitivament, val més que mil paraules. I que permet veure com es va fer la portada del Pou d’aquest mes. A la fotografia, hi podeu veure el nostre fotògraf Francesc Rubí enfilat en una escala enmig de la sala de plens de l’Ajuntament. per immortalitzar una honorable representació de components de la comissió que prepara la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa, just sota de la placa que en testimonia la celebració en aquell indret precís.
