Jordi Estrada | Actualitzat el 16/03/2017

Esquirols, més enllà d’un adéu

FILA CULTURAL. Trenta-dos anys després d'haver-se dissolt, el grup osonenc va tornar a pujar a l'escenari per iniciativa del jove manresà David Garriga i d’El Galliner, amb el pretext de la cançó "L'any 2017".
Passejant per Vic, el 1978 (Foto: Colita/Arxiu Esquirols)


La cançó "L’any 2017", signada per Joan Crosas el 1975, ha servit perquè un exalumne d'Animació Sociocultural tingués la pensada d'organitzar un recital amb cançons d'Esquirols, interpretades per diferents grups i cantants. Garriga explica que va descobrir la cançó fa un parell d'anys. «Immediatament vaig pensar en la possibilitat de fer el concert». Tot seguit va contactar amb Joan Vilamala, excomponent d'Esquirols, i amb Germà Negre, Ebri Knight, Pastorets Rock, Giovinetto, Manel Camp, David Rossell i Titot, que el dia 12 de febrer van cantar entre altres cançons "Arrels", "Cada dia és un nou pas" i "Torna, torna, Serrallonga". A banda d'aquestes formacions musicals, molts altres cantants i grups han versionat i enregistrat temes d'Esquirols: Jordi Barre, Xesco Boix, Kumbes del Mambo, Mesclat, Bitayna, Ara mateix, Feliu Ventura...  Temerós del risc que podia comportar l'organització d'un recital dedicat a un grup allunyat dels escenaris des de fa tants anys, Garriga va buscar la complicitat d’El Galliner, amb la col·laboració del qual s'han emplenat dos Conservatoris, amb les entrades exhaurides en menys de tres hores i sense haver penjat ni un sol cartell. 

 
Un adéu en actiu
 
Després de quasi sis-cents recitals i sis discos enregistrats, Esquirols va fer l'últim recital el 24 de novembre de 1985, a Montroig del Camp. La incompatibilitat professional d'alguns dels membres va ser la causa de la dissolució d'un grup que encara tenia corda per anys. De fet, només un parell de mesos abans havien estrenat un grapat de cançons, basades en poemes de "Cançons de la lluna al barret", de Miquel Desclot, que haurien format part del setè àlbum. Quan el grup es va dissoldre, van quedar trenta recitals emparaulats per fer i, un any després, encara els trucaven per contractar-los. Segons Joan Crosas, «vam plegar coincidint amb l'aparició del rock català, que utilitzava unes formes musicals diferents a les nostres, però amb les mateixes preocupacions i interessos temàtics». 
 
Passats els anys, Crosas constata amb satisfacció com «algunes d'aquelles cançons continuen sent una eina vàlida per denunciar injustícies i reivindicar drets». Una d'aquestes cançons és "Torna, torna, Serrallonga", originada arran d'una amenaça d'extracció d'urani a la Plana de Vic i estrenada al teatre Romea de Barcelona, per la diada de Sant Jordi de 1979. Al sentit de lluita ecologista Titot hi ha afegit, en la seva versió particular, l'homenatge a totes aquelles persones que han lluitat en defensa de la terra. Per a Crosas, «fa bonic veure com cadascú reinterpreta les teves cançons al seu aire i com, a mesura que esdevenen populars, en vas perdent bonament l'autoria». Segurament "Arrels" sigui la cançó més versionada i «fins i tot n'existeix una adaptació rock i una en reggae». 

 
L'any 2017
 
La majoria de cançons del grup eren escrites per Joan Crosas i Joan Vilamala, si bé sovint eren el resultat d'un  treball de creació conjunt, com en el cas de "L'any 2017", en què segons Crosas «volíem ironitzar sobre què pot arribar a passar si ens deixem dominar gaire per la tecnologia». Per a Vilamala, el títol parodia «l'esperit del 12 de febrer, un programa moderadament reformista, protagonitzat per Arias Navarro, president de l'últim govern de Franco». 
 
Plantejada com una cançó futurista, que preveia la maquinització de la persona i l'anul·lació de la comunicació humana, Vilamala en subratlla també la intencionalitat política de denúncia de la falta de llibertat d'expressió («per boca un embut») i de la manipulació informativa («manca informació i els partits polítics fan una manifestació»). El joc metafòric respon a la necessitat d'esquivar la censura, encara ben viva l'any 1975, en què el disc Fent camí no va poder incloure la cançó No ho diguis a ningú («Jo he vist el rei tot nu /no puc parlar-ne, però he vist el rei, segur!»), enregistrada posteriorment al disc Colze amb colze. 

 
Setze anys de bons records
 
Si bé al començament Esquirols es definia com un grup de folk, ben aviat va convertir-se en una formació que, sense renunciar als orígens, va derivar cap a la cançó d'autor, no solament perquè cantaven les seves pròpies cançons, sinó per la sonoritat, més mediterrània i heterogènia, amb la utilització d'instruments ben diversos –bé fos en les actuacions en directe o en els enregistraments–: piano, violoncel, buzuki, violí, acordió, saxo, percussions... Dels dotze components amb què ha comptat Esquirols al llarg de la seva història, a partir de 1979 el grup va quedar configurat en els cinc membres definitius: Joan Crosas, Joan Vilamala, Dolors Roca, Ramon Estrada i Josep Casadesús.  Durant uns mesos –entre 1980 i 1981–, Carmina Tàpia, que ara viu a Mataró i treballa com a mestra d'escola, va substituir Dolors Roca.
 
Entre totes les actuacions i vivències, Crosas destaca dos moments especials: el concert al Romea, amb la presència de Xesco Boix i Lluís Maria Xirinachs, i un concert multitudinari al parc de l'Agulla, el 1981. També recorda quan, durant un viatge a Polònia, una noia polonesa va inspirar-li la cançó "Maica", escrita d'una tirada, inicialment en francès. En Casadesús conserva ben vius a la retina l'acte d'homenatge a Víctor Jara, a Tübingen (Alemanya), el 1978, i el festival Visca la Terra!, a l'Esquirol, el 14 de juliol de 1979, conjuntament amb Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Ramon Muntaner... En l'apartat de col·laboracions, Estrada remarca els treballs realitzats amb Miquel Desclot i Rafael Subirachs, que malauradament no es van arribar a publicar, i també la participació en l'enregistrament de la cançó "Marquès apuntador", de Sisa. "Els millors records", explica Estrada, «són les estades que féiem a Colera i a l'Esquirol, assajant o component, i tota la gent que vam conèixer, voltant pel país». 
 
Per la seva banda, Vilamala qualifica d'especial el dia que van lliurar una còpia del disc "Colze amb colze" a Xirinachs, que feia resistència passiva davant la presó de la Model per protestar contra els empresonaments polítics. En aquest treball, enregistrat poc després de la mort de Franco, Esquirols pren partit a favor d'aquells polítics que, contràriament als que proposen fer un punt i seguit, advoquen pel punt i final i fer foc nou. «Nosaltres mai no vam tenir una vocació universalista», diu Casadesús: «El nostre univers eren les comarques, la gent de la Catalunya que vam recórrer de cap a cap, amb qui a través de les nostres cançons compartíem les penes, les alegries, les esperances, les il·lusions..., d'aquí que sempre vam tenir la sort de comptar amb un públic fidel nombrós». Només així es pot entendre que, al cap de gairebé tres dècades d'absència,  dir Esquirols continuï mobilitzant centenars de seguidors. 

Joan Crosas
Veu, guitarra i autor de moltes cançons.
Durant els últims 30 anys s'ha dedicat plenament al teatre, al cinema, la televisió i el doblatge. Ha viscut entre Madrid, Barcelona i l'Esquirol. Actualment viu retirat a l'Esquirol, amb incursions puntuals al cinema i la televisió. Canta al Cor d'homes de Manlleu i al grup Els havaneros de l'Esquirol. Durant set anys ha organitzat, cada estiu, el cicle de concerts "La lluna al barret".
 
Joan Vilamala
Veu, guitarra i autor de moltes cançons.
Exprofessor de català d'institut, actualment es dedica a l'activisme cultural, l'assagisme i la composició d'auques. Col·labora mensualment a  El Pou de la gallina .
 
Ramon Estrada
Pianista, arranjador i autor de la música d'algunes cançons
Professor de piano al Conservatori Municipal de Música de Manresa. Ha musicat i versionat poetes catalans per a corals. 
 
Josep Casadesús
Contrabaix i veu
Activista i voluntari cultural, fins fa uns anys va formar part de la Diminuta Swing Orquestra i la coral Lorelei, que va dirigir. Forma part del grup Safareig i d'Els havaneros de l'Esquirol, com a contrabaixista.
 
Dolors Roca
Veu i guitarra.
Exprofessora de música en diferents centres d'Osona i el Ripollès, va regentar una papereria a Manlleu fins a la jubilació. Actualment viu a Vic.
 

Navega per les etiquetes

EsquirolsmúsicaFILA CULTURAL

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.