Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Dissabte i diumenge es va representar al Kursaal la segona obra del TOC d’aquesta temporada,
'Avui no sopem' de
Pep Anton Gómez i
Jordi Sánchez.
El món de les famílies és, de per sí, complicat... Però encara ho és més, quan els fills comencen a créixer, a formar les seves vides i segueixen vivint a casa els pares... Però, per molt que passi el temps sempre seguiran sent “el fill” de la casa, i és que les relacions paterno-filials són difícils de trencar.
'Avui no sopem' és una comèdia centrada en una improvisada reunió familiar estructurada de manera que passen les hores també creixen els conflictes.
L’obra ens situa un vespre a un pis de Barcelona on viu un matrimoni gran, ja cansat, on la seva única il·lusió és que arribi el cap de setmana per marxar al poble i disfrutar de la natura, els amics i de l’hort. Volen marxar a viure allà, però tenen un vincle que els frena: els seus dos fills. El pare és un home groller, però protector (
Jordi Banacolocha); la mare, carinyosa i generosa (
Maife Gil); i els seus dos fills: un jove separat i egoista a qui només li importen els diners (
David Bagés) i que, a més, s’ha ajuntat amb una dona histèrica qui només vol ser el centre d’atenció (
Susanna Garachana). I la filla, una jove que viu acomodada a casa dels pares (
Mercè Martínez).
Foto: Teatre Condal
Amb un to de comèdia constant i un ritme que no decau durant la hora i mitja de funció, Gómez i Sanchez expliquen una història on tots els espectadors s’hi senten identificats: els conflictes d’interès que es donen a les famílies entre uns pares ja grans – però encara amb bona salut – que voldrien gaudir una mica d’aquests anys i uns fills que, ja sigui per la precarietat laboral o perquè necessiten ajuda amb els néts, encara depenen d’ells i no estan disposats a deixar-los escapar tant fàcilment. El tema s’explica des del punt de vista dels pares i de les seves necessitat i intenta retratar uns fills aprofitats que prenen males decisions. Però, tot i això, els personatges són divertits i la comèdia hi és present en tot moment.
