Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En un article publicat a "Regió7" el passat 7 de gener, Xavier Domènech en una de les seves encertades reflexions es preguntava «De què parlen a l'Ajuntament?», i fent-se ressò d'un informe aparegut el dia anterior al mateix diari exposava els motius per al seu dubte: «La meitat de les proposicions que els regidors presenten al ple municipal de Manresa no són sobre temes locals sinó de política general: de la pau colombiana als processos per cremar fotos dels reis. I, a més a més, els regidors dels grups de CDC i ERC gairebé només han presentat mocions d'aquesta última mena: un total de setze contra tres de política local». Fins i tot als que no assistim als plens ni fem un seguiment puntual dels seus debats ens arriba de tant en tant el ressò d'alguna d'aquelles propostes. L'enrenou que hi va haver quan la CUP va dur-hi el tema de les compreses n'és l'exemple més flagrant i més pintoresc, però tot sovint tenim també notícia d'altres polèmiques que serveixen per animar els plens, però que no tenen cap mena de relació amb cap de les qüestions que li toca afrontar a l'Ajuntament i que no són pas poques. Parlem del de Manresa perquè es van publicar recentment aquestes dades, però no és pas l'únic consistori on passen coses semblants.
A banda de les diferents opcions polítiques representades al ple i de les lògiques discrepàncies ideològiques que puguin aflorar en el debat d'allò que és exclusivament local, crec que hi ha com una mena de deliri de grandesa en el fet de voler pronunciar-se sobre qüestions que sobrepassen el seu àmbit d'acció i, sobretot, les seves competències a l'hora de prendre cap decisió. Però vesteix, t'infla i de cara a la galeria et fa sentir com si fossis el Timbaler del Bruc, tot i sabent que els teus discursos no serviran absolutament per res. Mentrestant, molts petits problemes municipals queden relegats com si la seva importància fos secundària. I així podríem esmentar infinitat d'actuacions pendents que es podrien resoldre en ben poc temps, amb ben pocs diners i ben poques controvèrsies, i que resten eternament pendents que l'Ajuntament –es a dir, tots aquells que van al ple a debatre sobre la pau a Colòmbia– es dignin posar-s'hi. Quan entendran que són allà per arreglar una vorera o posar una paperera al seu lloc abans que per reclamar la dimissió del Trump?
