Antoni Daura | Actualitzat el 28/02/2017

Grafits

 
Els grafits, és a dir, els textos o dibuixos estampats a les parets dels nuclis urbans són molt antics. Tant és així, que ja se’n coneixen a l’antic imperi romà. Sovint han estat una manera d’expressió, més o menys espontània i anònima, de mostrar públicament un sentiment o una queixa puntual. Malgrat aquesta llarga tradició, la veritat és que a casa nostra no es van començar a generalitzar fins als anys vuitanta del segle passat, quan la indústria va posar a l’abast de tothom diverses gammes de pintures comercialitzades en format esprai o aerosol. D’aleshores ençà ha estat habitual trobar, quotidianament, guixades, frases o dibuixos malgirbats, fruit, a vegades, d’un greuge concret que es vol divulgar o, massa sovint, per “donar la nota”, com vulgarment es diu. Tot i que també això ha suposat una nova tècnica  a l’hora de crear murals amb vocació artística.
 
Als darrers temps Manresa ha estat escenari d’algunes iniciatives interessants en aquest àmbit. No són pas les primeres, però sí que cal saludar-les i valorar-les molt positivament. Fa poc s’ha pintat la façana de l’antic cinema Goya, al carrer de Sant Andreu, en el marc d’un projecte per embellir parets del nucli antic. Sense ser exhaustius, n’he vist d’altres  a les cantonades dels carrers Sobrerroca/Serarols i Llussà amb Puigterrà de Dalt. I de fa uns pocs anys recordo la que es va portar a bon terme al carrer de les Barreres. No cal dir que, al marge que l’estil i la qualitat puguin agradar més o menys, són accions artístiques molt dignes, que no tenen res a veure amb els grafits de mal gust que hi ha a molts llocs, que fins i tot en algun cas s’han atrevit descaradament i impunement a pintar sobre un mural previ ben treballat, només amb ànim d’embrutar. De fet, se m’escapa, però sospito que hi ha una fauna tribal suburbana –per dir-ho d’alguna manera– que es dedica a deixar rastre amb estranys missatges, amb uns alfabets molt particulars. Habitualment, almenys a mi, em donen una sensació de deixadesa i de desestructuració social. No es tracta pas del rampell concret d’una acció determinada de caràcter reivindicatiu, sinó de marcar territori, amb un objectiu que no conec i que m’agradaria saber a què treu cap.
 
Com deia, és molt positiu el que s’ha fet i desitjaria que es respectés. A banda, crec que, per evitar la mala imatge de degradació que suposen determinades pintades, caldria que hom fos més diligent a l’hora de despintar-les. No és un tema urgent, però tampoc menor, si volem gaudir d’un espai urbà net, polit, endreçat i, al capdavall, agradable per a tothom.
 

Foto: Manel Tàpia (@maneltapiacat)

Navega per les etiquetes

grafitsartOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.