Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FILA CULTURAL. Amb motiu de la seixantena edició, la Innocentada ens proposa la reposició de Barroc Shop, una de les obres més reeixides del seu creador, Agustí Soler i Mas.
Un assaig del desembre passat.
Per a la Innocentada de l'any 1980, Soler Mas va escriure "Barroc Shop", un divertiment amb rerefons històric –la Guerra dels Segadors i la proclamació de la República Catalana, el 1641–, però amb connotacions actuals. En aquells primers anys de la Transició s'acabaven de celebrar les primeres eleccions al Parlament català i el clam pel dret a l'autodeterminació era unànime.
L'acció de "Barroc Shop" –rebatejada ara com a "Barrock Shop", per la incorporació de versions rockeres de temes musicals del barroc– transcorre en un poblet innominat de la Catalunya interior, on l'arribada d'uns artistes marcarà un abans i un després en la vida grisa i resignada dels seus vilatans. L'autor posa l'accent en el xoc cultural entre l'immobilisme rural, mesell i conservador, i els aires de renovació aportats pels artistes, com a representants d'un nou corrent artístic i vital, caracteritzat per un esperit lliberal, vitalista i anarquitzant.
Per a Joan Torrens, director de la Innocentada d'enguany, «aquesta és la millor manera d'homenatjar qui en va ser el creador i l'autor de la majoria d'obres». El mateix Torrens és qui va proposar a la comissió la recuperació «d'una de les peces que més van connectar amb el públic». I és que, com explica Torrens, «té la virtut de saber encaixar diferents tipus d'escenes: còmiques, dramàtiques, romàntiques, èpiques...». En la revisió i readaptació de l'obra per a la Innocentada d'enguany, realitzada pel mateix Torrens, s'ha procurat condensar el text, potenciar-ne els referents històrics i incorporar-hi algunes picades d'ullet literàries. Segons Torrens, també ha tingut la temptació d'introduir-hi alguna referència a esdeveniments recents de la realitat manresana, «atès que a l'obra hi surt un bisbe», però ha considerat que, essent un bolet, faria escudella.
Entre els personatges, tot i tractar-se d'una obra coral, Torrens destaca les figures del capellà, interpretat anteriorment per Joan Cirera i ara per Albert Giralt, i el Secundí, «un cabrer gasiu i descregut a qui les circumstàncies capgiren com un mitjó». Just aquest paper, encarnat ara per Pere Font, l'havia representat Torrens, el 1980. En la posada en escena, participen més de trenta actors i trenta figurants, quaranta ballarins de l'esbart de l'Agrupació Cultural del Bages, entitat mare i organitzadora de les Innocentades, els seixanta cantaires de la coral Escriny i set músics, que hi posen la banda sonora, composta per David Martell. La tasca de Martell ha consistit a versionar, en clau de rock, músiques barroques, d'aquí la mixtura de la formació instrumental –violí, flauta travessera, guitarra elèctrica, baix, bateria, teclats...–, en un musical enriquit, escenogràficament, pels jocs de projeccions, ideades per Albert Serra i Jesús Martínez.
Entre l'impàs i el traspàs
Al llarg d'aquests seixanta anys, la Innocentada ha passat per moments més dolços i d'altres de més crítics, sobretot a partir de la mort de Soler Mas, iniciador i ànima d'aquest espectacle típicament manresà que, en opinió de Joan Barbé, guionista d'una desena d'obres i coautor, juntament amb Soler Mas, de la Innocentada de l'any 1982, "Fromm, Fromm, Ximm, Pomm", «avui ja forma part del patrimoni cultural manresà». D'aquí que la seva continuïtat «és cosa de tots, no solament de l'entitat organitzadora i de la comissió, sinó també de la ciutat i de la política cultural de l'Ajuntament». Tant Barbé com Torrens coincideixen en la necessitat de repensar un espectacle que, des de l'any 2003, ha vist com es mantenia en la provisionalitat, tot i la remuntada inicial de públic i el compromís artístic i de gestió per part del col·lectiu Bodega Teatre, que n'assumí l'organització fins a la cinquantena edició, amb la participació d'actors sorgits de l'Aula de Teatre i la implicació de Teti Canal, com a directora; i Joan Barbé, com a guionista i coordinador.
Prèviament, el 1988, amb "Manresa, municipi d'Europa", escrita per Pep Garcia, ja havia existit un intent de professionalitzar la Innocentada. D'aquell equip, dirigit per Jordi Purtí, amb Jordi del Rio, Pere Montoro, Teti Canal i altres actors i actrius, va néixer el grup Teiatru. Del 2008 ençà, la comissió ha creat un concurs de guions i ha nomenat cada any un director. Alhora que no és fàcil atiar l'interès dels guionistes, tampoc no ho és trobar un director disposat a esmerçar ben bé mig any a preparar la dramatúrgia i muntar l'obra, amb la complexitat horària dels assaigs, a causa de l'elevat nombre d'escenes i d'actors, i la participació de ballarins, cantaires i músics. En aquesta ocasió, Torrens, gat vell en la interpretació i la direcció, ha comptat amb la col·laboració de la seva germana Àngels, com a directora adjunta.
Els germans Joan i Àngels torrens, director i directora adjunta de la Innocentada d'enguany
Tot fa pensar que l'èxit d'aquesta seixantena Innocentada està garantit. Hi ha molta cera i de la bona. El text i la música s'ho valen tant com els balls i el cor. Els germans Torrens han treballat amb cura tots els detalls i el resultat és un espectacle multidisciplinari, vistós, amb bon ritme, humor, encongiment de cor i cops d'efecte, en el millor espai de la ciutat, la sala gran del Kursaal, del 19 al 22 de gener. De cara a futures edicions, urgeix fer un replantejament seriós i en profunditat, que passa per atraure gent jove, tant en l'organització com en la direcció, amb un compromís sostingut i ampliant, si cal, la base organitzativa. Tot és posar-s'hi.
