Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. Manresa és una ciutat industrial que té molt habitatge obrer. Aquest conjunt de deu edificis residencials, situats entre el carrer del Bisbe Comes, l’avinguda de Bertrand i Serra i la carretera del Pont de Vilomara, es van construir en dues fases, el 1948 les cases de dos pisos i entre 1952 i 1956 els blocs de tres pisos.
Foto: Francesc Rubí
Segurament van ser projectades per l’arquitecte de l’empresa, Antoni Coll, en estil noucentista. El conjunt està format per dos grups: un de sis finques de planta baixa i dos pisos, amb 4 habitatges cadascuna, i un de quatre blocs de planta baixa i tres pisos, amb 8 habitatges cadascuna. Presenten una estètica industrial amb elements racionalistes, com el tractament del mur i de les obertures. El mur és d’obra vista de maó clar i les cantonades, els límits entre cases, les impostes, les cornises i els emmarcaments de les obertures estan destacats amb maó vermellós. Les obertures es disposen simètricament en rengleres de tres a cada tram de façana i, en els edificis més alts, entre grups de finestres, hi ha uns elements decoratius d’estuc esgrafiat, l’única concessió més enllà de l’estètica industrial. A l’avinguda Bertrand i Serra estan separades del carrer per un petit mur, amb un pati privat, amb una estètica d’habitatge britànic. Les cobertes de les cases baixes són planes en part (amb terrats) i amb teulada a dues aigües. L’estil i la disposició d’aquest grup d’habitatges és coherent amb la resta de l’antic conjunt fabril de la fàbrica Nova.
Es van fer per iniciativa de Fèlix Busquets, el director de Bertrand Serra SA, l'empresa tèxtil més important de la ciutat, en un context d'escassetat d'habitatge i de política paternalista de les grans empreses en el primer franquisme. La construcció es va fer amb criteris de qualitat tècnica per a l'època i de coherència estètica amb la resta d'arquitectura industrial del conjunt fabril. La construcció va començar amb el grup de sis cases baixes destinades als encarregats i majordoms de la fàbrica que havien vingut de fora de Manresa. Es cobrava un lloguer simbòlic i estaven adaptades a certes peticions dels destinataris. El 1952 l’empresa va construir un conjunt de 32 pisos al costat dels anteriors per als treballadors que els sol·licitessin i amb lloguers reduïts. El catàleg de Manresa protegeix les façanes, amb els elements decoratius, i l'estructura dels habitatges. S’ha catalogat per la importància històrica i social i per la coherència amb l’arquitectura industrial. És, doncs, un model a preservar que es mostra com un referent en el paisatge urbà.
|
VALDENEBRO, Raquel (2005), "Estudi històric i arquitectònic del conjunt industrial de la Fàbrica Nova de Manresa", inèdit, fet per Arqueociència per a la constructora Sacresa, Manresa.
VIRÓS, Lluís (2008), «El ‘problema de l’habitatge’ en una ciutat industrial catalana durant el franquisme: Manresa, 1939-1975)», a G. Dorel-Ferré (dir.), "Habitatge Obrer i colònies industrials a la península ibèrica. Actes de les Jornades (2002) i del Congrés (2005) celebrats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya", Ed. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona, p 321-328.
|
