A les set

Quan van inaugurar la sala de la Plana de l’Om, ja fa temps, algú amb bon criteri va decidir que els actes es convocarien sempre a la mateixa hora, a les vuit del vespre, i que –gran novetat!–començarien també a la mateixa hora, amb puntualitat Suïssa. I és que durant molts anys, en aquesta ciutat els actes públics –conferències, debats, presentacions...– es posaven a les vuit i començaven a un quart de nou, era una convenció no escrita però respectada per gairebé tothom. Amb aquest horari, arribàvem a casa i sopàvem a les deu o més tard, però si algú plantejava començar més d’hora se li deia allò que “molta gent plega a les vuit”.  A la pràctica, però, no hi ha tanta gent que plegui a les vuit i, a més, també són molts els que volen arribar a casa i sopar a una hora més raonable, perquè tenen canalla, perquè s’han de llevar molt d’hora o, simplement, perquè sobretot a l’hivern prefereixen recollir d’horeta. Són molts, per tant, els que no van als actes perquè comencen, i acaben!, massa tard, potser tants o més que els que surten al vespre de treballar. 
 

Però les coses es fan sempre igual fins que comencen a fer-se diferent i des de fa una temporada, i sense que ningú hagi donat l’ordre explícita, cada cop més activitats es convoquen a les set de la tarda. No és cap tonteria, és una passa en la direcció del canvi horari que ens ha de permetre apropar-nos al vell ideal de les vuit hores per la feina (amb desplaçament i aturada per menjar inclosos), vuit hores per descansar i vuit hores per la família, el lleure i la participació social. Equilibrar aquestes tres potes és impossible amb el tradicional horari partit –amb les  quatre hores lliures poc útils al migdia i plegant massa tard al vespre– i requereix deixar els dinars llargs de sobretaula i migdiada pels caps de setmana i els dies de vacances. Sortir esmorzats de casa i dinar tot aprofitant una aturada de vint minuts a la feina és un sacrifici petit si ho comparem amb les avantatges de plegar d’hora, a les cinc o com a màxim a les sis. Plegant d’hora a la tarda encara queden  dues o tres hores per  fer esport, per estar amb la canalla o per anar a la presentació del darrer número d’El Pou de la gallina (si es fes a les set) i encara podríem sopar a una hora raonable i asseure’ns al sofà a llegir una estona la revista. 
 

Ja sé que és un peix que es mossega la cua. Si la gent plega tard, les botigues tanquen tard i les activitats comencen també tard, però canviar aquesta dinàmica no es farà només a cop de decret i propaganda, calen una pila de petits canvis que sumats acabaran transformant la nostra rutina habitual. En aquest sentit, avançar l’hora de començar els actes públics a les set de la tarda –o a les sis...– és un d’aquests canvis positius imprescindibles.