Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Fa un parell d’anys que vaig fer les maletes per anar a treballar a Suïssa. Davant la dificultat per continuar fent recerca a Catalunya, vaig decidir buscar feina a l’estranger.
Laura Armengot en una excursió prop de Flumserberg
El primer any vaig viure en un poblet molt petit, Frick, entre Basilea i Zuric, a pocs quilòmetres de la frontera amb Alemanya. És un zona eminentment agrícola i amb moltes granges ramaderes. I no és un tòpic, a Suïssa hi ha moltes, massa vaques. Després de passar els darrers anys viatjant cada dia a Barcelona amb autobús o tren, viure a només deu minuts amb bicicleta de la feina ha estat tot un luxe. Però viatjar aquí en transport públic no es pot comparar ni de lluny amb Catalunya. Anar amb tren és de les coses que més m’agrada fer aquí. Es pot arribar a tot arreu en transport públic, fins i tot els llocs més remots estan ben comunicats, i les connexions entre trens, autobusos, tramvies, etc. són excel·lents. Són tan puntuals que et venen bitllets on tens només tres minuts per canviar de tren, i és possible! Compareu amb les nostres rodalies!
Ja fa uns mesos que visc a Basilea. Fa frontera amb França i Alemanya i, malgrat ser una ciutat relativament petita, uns 175.000 habitants, és la tercera més gran de Suïssa. És seu de grans multinacionals, sobretot farmacèutiques o químiques, com Novartis, Roche o Bayer, i per això hi viuen molts estrangers que han vingut a treballar. Quan t’hi registres, a part d’informació i convidar-te a sessions informatives sobre la ciutat, et donen un llibret amb tot d’entrades gratuïtes i descomptes per a museus, cinemes, transport, etc. Una molt bona manera de començar a conèixer la ciutat! A Basilea hi ha una gran activitat cultural, però el fet de no parlar bé la llengua no em permet gaudir-ne plenament. A Suïssa hi ha quatre llengües oficials (alemany, francès, italià i romanx), però l’alemany és de llarg la llengua principal. L’alemany que es parla a Suïssa, però, és molt diferent del que es parla a Alemanya. Els suïssos parlen el suís i l’alemany, però els alemanys, en general, no poden entendre el suís. Els suïssos no estan gens contents quan els alemanys que hi viuen no fan l’esforç d’aprendre el suís i han de parlar en alemany... Però el que em va sorprendre més és que el suís no s’escriu, no té gramàtica, i quan escriuen fan servir l’alemany. Tot un maldecap per als qui intentem aprendre’l!
Gent nedant al Rin i la catedral de Basilea al fons
Suïssa és un país ple de contrastos. Se senten ben orgullosos del seus productes (trobes la bandereta suïssa a tot arreu), però els dissabtes hi ha cues enormes de suïssos anant a comprar a França i sobretot a Alemanya, on tot és molt més barat i, a més, si pares a la frontera, et tornen els diners dels impostos del que has comprat. Un altre exemple: els suïssos tenen molta consciència sobre el consum de productes ecològics. Els supermercats principals tenen les seves pròpies marques ecològiques i, fins i tot, inverteixen importants quantitats en la recerca. Però d’altra banda, Syngenta, una de les capdavanteres en transgènics és suïssa (ara sembla que ens mans dels xinesos), i hi ha un munt de centrals nuclears. Frick, on vivia abans, està a la zona d’influència de tres centrals, i rebia a casa pastilles per prevenir el càncer de tiroides en cas d’emergència nuclear. Una societat ben complexa, que encara no he pogut entendre bé del tot. Molt conservadora en alguns casos, com per exemple en temes d’immigració o l’exèrcit, però tot el contrari en d’altres, amb una gran implicació de la gent en qualsevol aspecte de la societat i en les decisions de l’estat, i capaços de portar a votació una renda bàsica universal. En qualsevol cas, Basilea i tot Suïssa es mereixen una visita!
| Laura Armengot Martínez treballa al Forschungsinstitut für biologischen Landbau, un centre de recerca en agricultura ecològica |
