Isabel Palà | Actualitzat el 21/12/2016

L’esperit nadalenc a examen

 
L’època nadalenca és un examen crític, que pocs passen/passem amb nota, sobre els hàbits educatius que inculquem als nostres fills. Nadal i Reis han passat de ser festes amb un rerefons religiós o un bon motiu per trobar-nos al voltant d’una taula, a una excusa exagerada i patètica per omplir als nostres fills de regals grans, cars i, en la seva majoria, inútils. “Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”, dirien els religiosos. Ningú no se n’escapa, ni els que ho intentem, d’acabar convertint una bonica tradició (siguem o no creients) en una patètica demostració de com l’amor té forma i preu (i que consti, que aquesta premissa a vegades no només és vàlida per festes). Un emotiu anunci d’una multinacional sueca de mobles ho evidenciava l’any passat convidant un seguit de nens a escriure dues cartes: una als reis i l’altre als pares. En la dels reis, els nens s’esplaiaven anotant, línia rere línia, un reguitzell de desitjos en forma de nines roses i estrafolàries, trencaclosques impossibles, consoles i videojocs i un llarg etcètera de joguines, la majoria mediàtiques. En la dels pares, els més menuts anotaven desitjos més humils i quotidians: passar més temps junts, llegir contes plegats, compartir partides de futbol... 
 
Tot i que tinc els meus dubtes que els nens de l’anunci redactessin espontàniament aquelles cartes, i encara més que preferissin els desitjos humils  a una Wii o un cotxe teledirigit, el cert és que l’anunci és una cura d’humilitat i una revisió de consciències per a tots aquells que creuen que les festes nadalenques han de ser un fartís de menjar i regals. Com podem esperar que els nostres fills aprenguin a valorar les coses petites amb aquesta sobredosi exagerada de consumisme? A entendre la importància del menys és més?, els detalls, els gestos?, les joguines conscients i didàctiques? El joc entès com una suma d’imaginació, aprenentatge i entreteniment?
Segons el diari Ara, “es preveu que cada persona faci una despesa mitjana de més de 700 euros aquestes festes entre regals, oci, loteria i alimentació”. 700 euros d’amor embolicat amb paper daurat que avis, pares i tiets dipositen sota el tió o al balcó de casa, al costat del got d’aigua buit pels camells, sense parar un segon a revisar el què i en el com. Què estic fent? I com ho estic fent? 
He viscut tants anys l’estampa dels petits recollint els regals, desembolicant-los amb pressa i arraconant-los al menjador de casa per anar a cercar el següent regal, i el següent i el següent, i així successivament. Quina tristor veure com molts d’ells es guarden en un armari de l’habitació fent pols i nosa. Regals adormits que, qui sap, potser podríem reciclar per al següent Nadal sense que el menut ni tan sols se n’adonés. 
 
Vull pensar que un altre Nadal és possible. No un Nadal sense regals, és clar. Tampoc cal ser extremista. Però sí un Nadal més conscient. Avis, pares i familiars de menors d’edat, si us plau, fem-nos tots plegats un favor mutu: consumim responsablement i, sobretot, ensenyem als nostres petits (els adults del futur) la veritable riquesa de les festes que no és altra que el valor incalculable i efímer de tenir-nos tots, uns als altres, compartir i il·lusionar-nos. La màgia del Nadal està, de ben segur, en el valor d’aquells regals especials i únics que es fan i es reben amb il·lusió i que, ens serviran, també, a la llarga, per compartir moments únics amb els nostres petits. Perquè, al final, com diu l’anunci de l’empresa de mobles: “Tu vols donar-li tot el millor al teu fill/a, sense entendre que el millor ets tu mateix”. 
 
Foto: Andrea Levy

Navega per les etiquetes

NadalconsumismeeducacióOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.