Ignasi Cebrian | Actualitzat el 19/12/2016

La Vall de la Vida

 
Fa uns dies vaig anar a una taula rodona entre el doctor Selga i el conseller de sanitat Antoni Comin. Un del termes que van sortir és el del Death Valley, la vall de la Mort. És el "gap" que hi ha entre la recerca mèdica i la pràctica mèdica, entre el laboratori i l’atenció mèdica. Segons el conseller és el lloc on molts projectes fracassen. Però, també diu que només que triomfi un projecte ja és prou important.
 
El nom de Vall de la Mort prové de la  vall que hi ha entre l’est de Califòrnia i l’oest de Nevada, dins del desert de Mojave. És el lloc més baix, sec, 60 litres per metre quadrat a l’any, i càlid, amb temperatures record de 56,7 graus centígrads, d’Amèrica del nord. No obstant aquestes condicions extremes, a la primavera, hi apareix una considerable diversitat biològica gràcies a les aigües del desglaç.
 
Crec que en el món de l’ensenyament també hi ha un profunda Vall de la Mort. Ara que hi ha una febrada sobre innovació educativa. Ara que hi ha qui tira pel dret inventant-se innovacions arnades sense tenir present el que es fa i s’ha fet a l’aula. Ara que hi ha tants experts en innovació educativa (polítics, pares, mares, pedagogs, filòsofs, antropòlegs..). Ara que ningú escolta els professionals que porten treballant en educació des de fa molt de temps. Ara que es barregen tots els nivells educatius quan es parla d’educació. Ara que massa gent parla d’oïda, parla per parlar o parla pel que han sentit als mitjans de comunicació o pel que diuen certs gurus que mai no han entrat dins d’una aula. Ara que passa tot això, s’hi afegeix que la poca comunicació de la recerca feta en didàctica o pedagogia des de fa molt de temps per entitats educatives, professors i mestres amb una certa autoritat i renom no tingui cap repercussió a l’aula. 
 
En el cas de l’educació, la Vall de la Mort està embussada per una xerrameca de fons "bullshit", ara se’n diu, postveritat que ens porta a creure que tot el que es diu sobre la innovació està contrastat empíricament. És una Vall de la Mort molt fonda que impedeix, fins i tot, que triomfin els projectes que han estat contrastats per l’observació del que està passant a les aules. És com si en medicina es fes l’assistència sanitària tenint en compte el que ha dit el veí del primer tercera, sense tenir en compte els autèntics professionals de la recerca i assistència mèdica. Sort en tenim del mestres i professors que hi ha a les aules, que a partir del que observen sí que executen una certa millora en la feina del dia a dia.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.