Jordi Sardans | Actualitzat el 17/12/2016

El botifler Boadella

 
Albert Boadella ha estat notícia el 2016 arran d’una crítica ferotge a Víctor Álvaro, de l’Almeria Teatre de Barcelona, que va fer un espectacle semblant al seu "Ubú", però canviant de personatges, ja que l’Ubú tradicional Jordi Pujol– passava a ser "Ubúadella".  Es va crear una nova polèmica, després que renegués definitivament de Catalunya el setembre del 2007, quan publica el seu assaig de memòries "Adiós Cataluña. Crónicas de amor y de guerra", amb el qual guanya el premi Espasa d’Assaig. A Madrid, el potencien, encara que no els agrada perquè no l’entenen: el 2012, deixa  la direcció dels Joglars en mans de Ramon Fontseré i li atorguen el premi al personatge de l’any, Alfonso Usía. De jove, estava a favor de l’esquerra catalana antifranquista. Després es torna visceralment antipujolista, ja que  es va sentir molt dolgut amb Jordi Pujol quan va anar a la presó,  en no voler-ne saber  res. En canvi Josep Tarradellas si que va escoltar les seves demandes. Radicalment contrari al nacionalisme català, durant uns anys festeja amb els socialistes i posteriorment, promou la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya i fins i tot dóna suport a Madrid al partit de Rosa Díez, Unión Progreso y Democracia. Res no justifica el seu menyspreu a Catalunya i la majoria de catalans estan en desacord amb les seves noves opinions.
 
El teatre dels Joglars va ser clau en la Transició per la força del gest i la contundència de les seves propostes, amb un Albert Boadella que va viure, segurament, els seus millors anys com a creador i com a professional del teatre: era un gran escenògraf i escrivia de meravella. Els Joglars van néixer arran del mim argentí, Italo Ricardi, que van venir a fer un curset a Barcelona, on es van apuntar Anton Font, Carlota Soldevila i Albert Boadella, que en va ser l’alumne més destacat. Se’ls ajunta Griselda Barceló. Amb "La torna", que  van representar a la Sala Ciutat de Manresa, un militar els va denunciar. Boadella i els seus companys van acabar a la presó. Ell s’escapa d’una manera rocambolesca: passa per malalt i el porten a l’Hospital Clínic, on alguns col·legues deixen una revista porno als guàrdies que el vigilen. Mentrestant, una infermera li porta roba, es disfressa d’infermer i fuig. Es refugia a casa de Carlota Soldevila, d’on passa a França. La pel·lícula de la seva vida.
 
Foto: Ángel de Antonio

Navega per les etiquetes

teatreJoglarsTransicióOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.