Josep M. Oliva | Actualitzat el 12/12/2016

Passar-s'ho bé de franc

 
Fa un parell de mesos "El Periódico" explicava que s'havia estès entre la canalla un joc al qual es jugava amb una ampolla d'aigua mig plena i consistia a llançar-la a l'aire i fer que caigués dreta. Vet aquí tota la història. El cas és que aquesta rucada feia furor i s'havia convertit en un autèntic fenomen. El fet de no ser pare ni tenir un contacte directe amb el món escolar em servia a mi mateix per justificar la meva ignorància absoluta sobre aquella moda que, segons semblava, s'havia estès com una taca d'oli, però també em feia estrany no haver vist cap nano dedicant-se a fer aquells jocs malabars. Fins que un dia, al replà d'entrada del supermercat, em vaig trobar amb uns noiets plenament concentrats a fer volar una ampolla esperant que caigués mantenint l'equilibri. Al cap d'uns quants dies, anant pel carrer, un altre nen s'entusiasmava llançant una ampolla a la vorera, i més tard ho vaig tornar a veure en algun altre lloc. Me'n feia creus. 
 
Algunes setmanes després em vaig trobar amb una amiga meva que és mestra i em va corroborar tot el que deia el diari. Al seu col·legi la febre és tan gran que han hagut de prohibir entrar amb les ampolles d'aigua a classe. Coincideixo amb l'alegria amb què havien rebut aquest fenomen els experts que sortien entrevistats al diari: la seva celebració pel triomf «d'una rutina simple, accessible i aliena a la dictadura tecnològica». Un fenomen però al qual preveien un temps limitat de durada, igual, suposo, com la que va tenir als meus anys juvenils la dèria del io-io o d'altres jocs posteriors, moltes vegades recuperats d'èpoques passades, que de cop i volta tornen i triomfen com si fos una cosa mai vista. Diu un altre amic meu, mestre també, que no s'ha inventat mai cap joguina com la pilota: deixeu-ne una a la vista i no hi haurà nen, ni jove ni gran, que resisteixi la temptació de fer-la botar, de donar-hi una puntada o de jugar amb qui tingui a prop. Però el sistema continua alimentant la necessitat de jocs sofisticats i caríssims que fan anar de corcoll els pares, mentre creen frustració als nens i nenes que no els poden haver. Quina merda de societat. I com m'agradaria que aquest any els Reis només anessin carregats d'ampolles i pilotes per a tots, i que tots es divertissin.
 

Navega per les etiquetes

joventutjocsOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.