Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. De camí cap al Teatre Kursaal per preparar una segona representació d''Història', vam conversar amb Pau Roca (director i actor a 'Història') i Jan Vilanova Claudin (autor d''Història') la darrera producció de la productora SixtoPaz.
Pau Roca és un actor català de teatre, televisió, cinema i doblatge, ens presenta l’obra Història, producció de la seva pròpia companyia de teatre; SixtoPaz. Amb tot un llarg recorregut en la seva carrera com a actor, Pau Roca, aposta per una obra històrica amb un guió de Jan Vilanova Claudín i acompanyat dels actors Miquel Gelabert i Vicky Luengo.
- Pau, en aquests anys de carrera, has fet teatre, cinema i televisió... De tot el que has treballat, amb què et sents més còmode?
Per a mi no depèn tant de l'àmbit sinó del projecte. Hi ha obres en les quals em sento molt còmode o projectes de televisió que m'han donat més visibilitat... Per mi, en el teatre es crea més una família; i, en canvi, la televisió aglutina a grups humans molt més grans. Amb això el que vull dir és que mai em quedo amb una sola cosa... Finalment, però, vaig decidir fundar una productora de teatre, per què crec que l'ofici del teatre és el dia a dia de l'actor i en el què més aprens.
- I l'any 2013 crees, Pau, la companyia SixtoPaz. Com sorgeix la idea de crear una nova producció que aposta més per la relació entre espectador i públic?
Feia molts anys treballava en la televisió a Madrid i vaig sentir la necessitat de plantejar-me el que em podria apropar més a sentirr-me realitzat i ple. Aixi sorgeix la idea de formar una família, creada per mi, amb els meus amics on fem els nostres propis i únics projectes.
L'actor i director Pau Roca
'HISTÒRIA' de JAN VILANOVA
- Després de fer temporada a la Sala Beckett de Barcelona, ara, amb la companyia, esteu de gira amb 'Història', una obra escrita per Jan Vilanova i dirigida per Pau Roca.
'Història'és unpetit homenatge a l'ofici d'historiador i també a l'historiador Marc Bloch. Però, anant una mica més enllà d'aquesta idea. Què explica 'Història'?
Pau Roca: Una obra que tracta sobre la memòria, de com no oblidar el passat per poder tenir un present i un futur millor, d'acceptar el dubte i el no saber, de com un mateix es posa barreres necessitant respostes per a tot, i que la historia i les nostres petites vides no sempre tenen una explicació senzilla.
- I en quin, moment, Jan et planteges escriure una obra sobre aquest ofici i Marc Bloch?
Des de feia temps, sentia una inquietud per voler fer un homenatge a l'ofici d'historiador i em vaig posar a investigar fins que vaig topar amb aquest personatge francès que tant important va ser en el seu moment... I, des d'aquell moment, vaig investigar molt sobre ell i sobre el tema, fins que vaig aconseguir poder escriure una obra de teatre...
- I, Jan, com a autor, quin ha estat el llegat que ha quedat de Marc Bloch en el text?
El que ens queda de Marc Bloch és el seu exemple existencial, la lluita en dues guerres mundials, el compromís vital i tot el que ell va escriure. En l'obra ho explica el professor d'història.
- 'Història' la conformen tres personatges: El professor d'història, Manel Vinyals; un alumne seu, en Gerard; i la filla del Manel, Sophie. Parla'ns una mica de cadascun dels 3 personatges...
Pau Roca: 'Història' és un triangle, on trobem al professor Vinyals interessat per la història i la ciència, un home amb vocació per explicar i una gran facilitat per connectar amb els alumnes, però amb incapacitat per congeniar i conèixer la seva filla, la Sofie. Ella té una incomunicació, des de ben petita, amb el seu pare i això li provoca certs dilemes existencials en l'obra. Ella coneix al Gerard, alumne del professor d'història, apassionat per aquesta i amb una gran admiració cap al professor, més endavant descobreix que la noia del qual està enamorat és de la filla del professor. A partir d'aquí manté una relació que no aconsegueix definir on hi ha moltes incògnites. El paral·lelisme que es pot veure en l'obra és que tant en les nostres vides com en la història hem d'acceptar que no hi ha sempre respostes per a tot.
- Pau, 'Història' és una obra en què actues i dirigeixes... Com ha estat la compaginació de les dos vessants?
Pau Roca: No és el primer com que em trobo en aquesta situació. Anteriorment en l'obra The Guarry Man Show ja havia estat en les dues cares de la producció. És molt cansat, durant els assajos deixes una mica més de banda la part d'actor i en la funció és quan t'entregues del tot. És una feina que mai em plantejaria fer si no tingués un equip al meu costat que em coneix molt i m'ajuda.
- I ha tingut alguna influència -positiva o negativa- en l'equip que tu actuïs i dirigeixis alhora?
Pau Roca: En relació amb els altres actors és una feina que aparentment potser incomoda però trenquem molt ràpid el gel, jo agraeixo que els meus companys em diguin tot el que pensen en cada moment. Al cap i a la fi jo prenc la decisió final però som tots que decidim en conjunt.
- Amb critiques que he llegit, es diu que el vestuari és un dels elements claus per distingir que es viu entre els anys 40 i el 2016... Ha estat un dels recursos que heu usat per poder compaginar els dos temps?
Pau Roca: No, no comparteixo aquesta opinió. Penso que l'attrezzo que hem utilitzat en general ha estat bastant neutre... Vull dir que tant el podem trobar ara, en l'actualitat, com fa setanta anys.
Considero que lo important en aquesta obra i en el teatre en general, és el guió i la imaginació de cada persona la què ajuda a contextualitzar i saber que estem als moments actuals i als moments del passat. El vestuari és, a la fi, un complement més de l'obra.
Com ha estat la preparació i el treball?
Pau Roca: El treball realitzat va ser intens però no difícil, va ser plàcid i tranquil. Vam centrar-nos molt en el treball d'investigació dels llenguatges.
Satisfet amb el resultat final?
Pau Roca: Molt contents, no esperàvem que tanta gent connectes amb la historiografia, ja que finalment el text el que fa és posar a l'espectador en una classe d'història. No sempre vam estar segurs que això fos interessant. Ens hem adonat que la manera com ho expliquem és molt humana i és això el que ens integra amb el públic.
El dramaturg Jan Vilanova
