Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La productora Sixto Paz Produccions va presentar, dijous i divendres, el seu darrer espectacle, Història, un text de Jan Vilanova Claudín amb la direcció de Pau Roca. TEATRE. 16 de juny de 1944. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat en mans de la Gestapo. Entre aquell grup que espera la mort, hi ha un home que sembla fora de context: té quasi seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle XX, defensor d'una història més humana. 'Història' és un homenatge a una manera d'entendre i viure la història des del costat més humà, a propòsit de les teories que va desenvolupar l'historiador francès Marc Bloch, segon protagonista del muntatge. El text es desenvolupa a partir de la investigació sobre l'afusellament, per part de la Gestapo, de Bloch a Lió (França). La trama transcorre en dos nivells: La de les visions sobre la mort del personatge, i una història d'amor en temps present.
Setanta anys més tard, el 2015, un estudiant d'Història, en Gerard (interpretat per
Pau Roca), apassionat de la Història, rep l'encàrrec del seu professor, en Manel (interpretat per
Miquel Gelabert), una eminència, perquè investigui la mort d'aquell historiador. Enmig dels dos, hi ha la filla del professor, la Sophie (intepretada per
Vicky Luengo).
La història es desenvolupa a partir d'un relat força èpic sobre la mort de Marc Bloch, escrit per un antic resistent, Georges Altman, que no estava allà en el moment dels fets. En el relat, s'explica que Bloch va morir al costat d'un noi de 16 anys. Però, sembla que, després de consolar-lo i just abans de morir amatrellat pels nazis, va cridar "Vive la France".
Gerard, el jove protagonista de la història, indaga sobre la possibilitat que els fets es produïssin segons aquesta versió o que, en realitat, aquesta respongui a una reconstrucció posterior per donar a Bloch un final més èpic. Aquest fil argumental se superposa amb la relació entre Gerard i Sophie, filla del professor d'història. El paral·lelisme entre una trama i l'altra, entre la reflexió sobre la comprensió del passat i del present s'intenta respondre a través de la pregunta: Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o els silencis dels altres?
El jove protagonista (Pau Roca) indaga sobre la possibilitat que els fets es produïssin segons aquesta versió, o que en realitat aquesta respongui a una reconstrucció posterior per donar a Bloch un final més llegendari. Aquesta línia argumental se superposa amb la relació entre aquest alumne i la filla del seu professor d'història (Vicky Luengo). Els paral·lelismes entre una trama i altra, entre la reflexió sobre la comprensió de la història passada i la nostra pròpia història s'expressa a través de la següent pregunta: "Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o els silencis dels altres?
