Antoni Daura | Actualitzat el 27/11/2016

Gastronomia Manresana

 
Fa poc que s’han celebrat a la nostra ciutat les primeres Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià, subtitulades com a Fira Gastronòmica del Geoparc. Aquesta iniciativa s’emmarca, òbviament, dins del projecte Manresa 2022, una proposta per posicionar Manresa a nivell internacional amb motiu de la commemoració de l’estada que, cinc segles enrere, va fer sant Ignasi a casa nostra. No cal dir que és una aposta interessant lligar cuina amb cultura i turisme, perquè arreu en són un tot indestriable. I és original fer una recerca i una recreació d’allò que hom sap (o s’intueix) que es menjava per aquestes terres a mitjan segle XVI. Les jornades van consistir en la presentació d’uns plats d’inspiració historicista com un brou d’herbes, vi bullit i dolços del pelegrí. Com també un tast de vins de la ruta ignasiana, o sigui, del País Basc, Navarra, la Rioja, Aragó i, naturalment, els nostrats. A banda d’un "showcooking" i una fira dels productes agroalimentaris de l’àmbit geogràfic del Geoparc.
 
Tot molt bé, naturalment. Però permeteu-me que tingui els meus dubtes sobre la continuïtat. Hi ha hagut abans propostes similars a fi de dotar-nos d’uns productes i uns plats propis o típics. Recordo vagament un congrés de la cuina de secà, uns sopars de mestres cuiners (i cuineres), unes jornades a l’entorn del cuiner Ignasi Domènech, etc. A banda d’algunes propostes de mercats diversos, com el que hi va haver un cert temps a la plaça Major. Però al final no en queda gran cosa. Llevat del món dels vins (i no és pas poc, és clar!) no podem presumir de tenir i oferir menges típiques i de tast indispensable per als nostres visitants. Ja sé que hem estat situats dins d’un context de crisi econòmica que no ha permès consolidar grans esdeveniments. Però potser es tractaria de fer una cosa més senzilla i eficaç: per una banda que el Gremi de Restauradors hi cregui i col·loqui d’una vegada per totes als seus menús habituals aquests plats i, de l’altra —com ja comença a passar amb els vins—que els autòctons ho féssim saber arreu quan es presenti l’ocasió. Prou hi ha fires arrelades arreu de Catalunya (precisament el mateix cap de setmana es celebrava la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, amb qui estem enllaçats per l’eix transversal) que es van fent any rere any amb gran èxit. Per què aquí no reeixim? Trencarem d’una vegada aquesta dinàmica? D’actius en tenim; ara falta convicció!
 

Navega per les etiquetes

OPINIÓgasronomiaGeoparcturisme

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.