Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Tallat Riaz i vaig néixer a Gujarat, una ciutat emmarcada entre dos rius i situada al nord-est del Pakistan.
«Trobo que a Manresa la gent viu més estressada, envoltada de trànsit i soroll»
Quan algú em demana sobre les meves arrels, el primer que tinc present i em ve a la ment és el record dels matins amb els companys de l’escola i les tardes caloroses al camp ajudant la meva família.
Actualment, i encara que em sorprengui cada vegada que hi penso, ja fa gairebé vuit anys que visc a Manresa. Anteriorment, abans d’instal·lar-me en aquesta localitat bagenca, vaig passar una temporada a Barcelona, on em guanyava el sou com a manobre. Vaig venir a Catalunya buscant una nova vida, un canvi d’aires… El cert és que no he tornat al meu país d’origen des de fa aproximadament dos anys.
Si em demanessin una de les principals diferències entre el meu país natal i el meu entorn actual, crec que el primer que em vindria al cap seria el ritme de vida, molt més pausat i tranquil al Pakistan. A Gujarat, la majoria dels habitants treballa al camp; les cases generalment són de dimensions enormes i, evidentment, la tecnologia encara està per estrenar. Trobo que a Manresa la gent viu més estressada, envoltada de trànsit i soroll.
La meva primera impressió d’aquest país va ser una mica rara: l’idioma, la cultura, la manera de fer de la gent.... Parlar i entendre el català va ser un dels meus grans reptes. Al principi, ni tan sols m’agradava i no em vaig començar a interessar per aprendre’l fins passats gairebé dos anys de la meva arribada.
En aquests moments, encara que tingués la possibilitat de tornar al meu lloc d’origen, crec que no marxaria de Manresa. Aquí hi tinc la meva feina, he fet grans amics i em mato cada dia a treballar moltes hores en un kebab per poder tenir la vida que sempre he desitjat.
