Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. Santpedor, 1924. Ramon Casanovas i Llussà (al centre, camisa blanca) davant del seu Ford T, el primer cotxe de motor de la línia Santpedor-Manresa. L’acompanyen el seu pare, Pere (dreta), i els nens i nenes de la família, juntament amb l’empleat que feia de xofer (al centre, jaqueta fosca).
Foto: Fons familiar Ramon Bosch
La història del transport a Santpedor té molts paral·lels amb la dels altres pobles de l’entorn de Manresa. Fins llavors el trajecte cap a la ciutat s’havia fet a peu o amb animals. El mateix Ramon, cabaler de Cal Llussà (a l’actual carretera de Manresa), havia començat de ben jove a buscar-se la vida com a transportista i durant molts anys va estar fent el camí diàriament amb carro, per això era conegut com el "Ramon de les Tartanes".
Aviat va guanyar-se fama de ser molt complidor, i els veïns li confiaven tota mena d’encàrrecs, que es formalitzaven de bon matí, quan el Ramon recorria els cafès de Santpedor oferint els serveis. Per no oblidar-se de res, anava fent nusos a un mocador que duia sempre a la butxaca, tants com encàrrecs havia de fer: anar a buscar uns botons a ca la Buresa, recollir unes teles a cal Jorba... Sovint transportava passatgers. A inicis dels anys vint, el Ramon ja era l’amo d’una petita companyia i, coincidint amb la instal·lació de la planta de muntatge de l’empresa Ford a Barcelona, va comprar el primer automòbil. Per conduir-lo va haver de contractar un xofer, ja que ell era molt miop. La motorització li va permetre fer dos viatges al dia, un al matí i l’altre a la tarda. Per bé que el trajecte era més ràpid, es va guanyar poc en comoditat: les rodes del darrere del Ford T eren massisses i provocaven un gran sotragueig. A partir de 1929, amb l’asfaltatge de la carretera, les condicions van millorar.
Als anys trenta tenia ja un taxi i 4 autobusos, que a més de fer viatges a Manresa també portaven veïns de Santpedor a treballar a les mines de Sallent, i que el 1936 el bàndol republicà li va requisar. Només va poder conservar el taxi, amagat dins el paller de casa fins al final del conflicte. El gener de 1939, però, quan ja semblava que l’haurien pogut salvar, va ser descobert per la companyia de nacionals que va entrar a Santpedor. Un soldat marroquí de les Fuerzas Regulares, tot buscant un lloc on resguardar-se del fred, va trobar el taxi enmig de la palla. La Guerra va deixar el "Ramon de les Tartanes" sense cap mitjà, però el seu gendre, Joan Bosch i Fàbregas, va recórrer gairebé tots els dipòsits del país per recuperar el que quedava dels vehicles requisats. Amb peces recuperades de diferents cotxes, en va poder posar en marxa novament dos, que li van permetre tornar a aixecar el negoci. La companyia Transports Casanovas va funcionar fins al 1982, quan Ramon Bosch i Casanovas, el fill del Joan, va traspassar-la a l’empresa ATSA, juntament amb els 8 autobusos i 10 treballadors que tenia.
