Antoni Daura | Actualitzat el 27/10/2016

Civisme veïnal

 
Les darreres setmanes, al barri manresà de les Escodines, hi ha hagut malestar per l’incivisme constant i reiterat d’unes persones que malviuen, ocupant un dels immobles de la zona i causant molèsties i aldarulls. La policia local, com també els Mossos, han fet algunes accions, però s’han mostrat impotents per, amb la llei a la mà, poder eradicar definitivament aquestes accions. Van fent rondes, identificacions, seguiments, però poca cosa més si no hi ha delictes flagrants. Fins i tot en reunions informatives amb els veïns els han fet algunes recomanacions, s’han compromès a patrullar més sovint per la zona, però ben mirat poca cosa. En d’altres indrets de la ciutat, com a la plaça Gispert, també s’han produït periòdicament conflictes amb grupets de gent sense ofici ni benefici, sovint èbria, que han ocupat la via pública com si fos casa seva i provoquen mal ambient i creen problemes de convivència amb els vianants. I en aquest àmbit encara hi podríem afegir l’incivisme provocat durant la festa major, amb personal orinant pels racons i fent soroll a tort i a dret.

Crec que aquests exemples demostren que hi ha una normativa clarament deficient i que, quan la tenim, no s’aplica. Perquè no es tracta tant de canviar la llei, sinó que el compliment sigui realment efectiu. De fet, hi ha un decalatge massa gran entre la permissivitat i la resignació existents en casos com aquest i altres accions, com pot ser –i sense moure’ns del carrer-  aparcar malament o no complir el reglament de trànsit, on els agents són molt més durs i expeditius. Compte! No estic defensant que el campi qui pugui sigui per a tothom, ni tampoc que calgui endurir les penes. Es tracta, simplement, que el veïnatge no hagi de suportar estoicament aquest tipus d’actituds. Tampoc no cal dramatitzar, ja ho sé. Estem, malgrat tot, en una part de món on, en general, es pot anar tranquil·lament pel carrer sense posar en perill la integritat personal, com passa a tants llocs d’arreu. Però sí que cal estar atents i evitar que aleshores aparegui el típic discurs populista de determinats partits d’extrema dreta que en volen treure rèdit oferint solucions miraculoses basades en el xarop de bastó i que acaben sent pitjors que la pròpia malaltia. Si no volem caure en la xenofòbia i  la estigmatització ens convé diligència a l’hora de prevenir i actuar, uns bons serveis socials, una acció de la justícia eficient i, sobretot, molta educació.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.