Civisme veïnal

per Antoni Daura , 27 d'octubre de 2016 a les 09:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Les darreres setmanes, al barri manresà de les Escodines, hi ha hagut malestar per l’incivisme constant i reiterat d’unes persones que malviuen, ocupant un dels immobles de la zona i causant molèsties i aldarulls. La policia local, com també els Mossos, han fet algunes accions, però s’han mostrat impotents per, amb la llei a la mà, poder eradicar definitivament aquestes accions. Van fent rondes, identificacions, seguiments, però poca cosa més si no hi ha delictes flagrants. Fins i tot en reunions informatives amb els veïns els han fet algunes recomanacions, s’han compromès a patrullar més sovint per la zona, però ben mirat poca cosa. En d’altres indrets de la ciutat, com a la plaça Gispert, també s’han produït periòdicament conflictes amb grupets de gent sense ofici ni benefici, sovint èbria, que han ocupat la via pública com si fos casa seva i provoquen mal ambient i creen problemes de convivència amb els vianants. I en aquest àmbit encara hi podríem afegir l’incivisme provocat durant la festa major, amb personal orinant pels racons i fent soroll a tort i a dret.

Crec que aquests exemples demostren que hi ha una normativa clarament deficient i que, quan la tenim, no s’aplica. Perquè no es tracta tant de canviar la llei, sinó que el compliment sigui realment efectiu. De fet, hi ha un decalatge massa gran entre la permissivitat i la resignació existents en casos com aquest i altres accions, com pot ser –i sense moure’ns del carrer-  aparcar malament o no complir el reglament de trànsit, on els agents són molt més durs i expeditius. Compte! No estic defensant que el campi qui pugui sigui per a tothom, ni tampoc que calgui endurir les penes. Es tracta, simplement, que el veïnatge no hagi de suportar estoicament aquest tipus d’actituds. Tampoc no cal dramatitzar, ja ho sé. Estem, malgrat tot, en una part de món on, en general, es pot anar tranquil·lament pel carrer sense posar en perill la integritat personal, com passa a tants llocs d’arreu. Però sí que cal estar atents i evitar que aleshores aparegui el típic discurs populista de determinats partits d’extrema dreta que en volen treure rèdit oferint solucions miraculoses basades en el xarop de bastó i que acaben sent pitjors que la pròpia malaltia. Si no volem caure en la xenofòbia i  la estigmatització ens convé diligència a l’hora de prevenir i actuar, uns bons serveis socials, una acció de la justícia eficient i, sobretot, molta educació.
 


Participació