Lluís Virós | Actualitzat el 25/10/2016

La casa de la ciutat

PATRIMONI. Parlem de l’edifici de l’Ajuntament, construït  el segle XVIII, després de l’incendi de Manresa en la Guerra de Successió (1713). 
Va ser projectat el 1739 per l’arquitecte Joan Garrido i acabat pel mestre d’obres Jeroni Torrents el 1777. Diversos arquitectes l’han modificat en els darrers 130 anys: el 1885, es va fer la sala de plens sota un projecte de Josep Torres Argullol;  el 1896, Ignasi Oms i Ponsa va ampliar i reformar la segona planta; en la dècada de 1990, Josep M. Esquius en va reformar la façana principal, i el 2008, Manuel Bailo i Rosa Rull van fer-ne la darrera ampliació i una reforma interior. Aquesta última intervenció es va exposar al Museum of Modern Art de Nova York i va guanyar el Contractworld Award 2009.

FOTO: Francesc Rubí
 
És un edifici monumental d'estil neoclàssic, de planta quadrada, amb un pati interior al voltant del qual se situen les dependències de la planta baixa, les dels dos pisos, l’escala lateral noble i un vestíbul porticat. A la primera planta, hi ha les dependències nobles com la sala de plens. La façana principal té una composició quasi simètrica, amb un porxo de cinc arcs (cap d’ells de la mateixa mida): el central de punt rodó i els altres apuntats. En el primer pis, s’hi van construir balcons. En el segon, petites finestres. Sobre el balcó central principal hi ha un gran escut de la ciutat, còpia de l’original fet per l’escultor Jacint Miquel i Sorts el 1763. La façana és coronada per una important cornisa motllurada. Les façanes laterals mantenen el ritme amb petits balcons i finestres, mentre que a la posterior s’hi ha afegit un volum irregular que conté una nova escala.
 
A l'interior, destaquen la sala de plens i la lluerna que hi ha sobre el pati central. El 2008, s'hi van fer obres d'ampliació i adaptació amb la construcció de nous accessos que milloren la circulació interna a l'edifici i una passarel•la que sobrevola el pati central. Cal esmentar també altres espais o béns mobles com el saló del consistori i la galeria de manresans il·lustres. Com a elements decoratius, també cal esmentar les gàrgoles de la cornisa i la làpida commemorativa dels herois manresans de 1808 a la cantonada esquerra del porxo. El sistema constructiu és de murs de càrrega i voltes d'aresta en el porxo. La casa de la ciutat està protegida integralment pel catàleg de patrimoni de Manresa per la seva importància històrica i artística. Darrerament, s’ha sol·licitat que sigui declarat bé cultural d’interès nacional ja que va ser la seu de l’assemblea en la qual es van redactar les Bases de Manresa.


PER SABER-NE MÉS:  

Francesc Junyent, "El patrimoni històric i artístic (Dels orígens als nostres dies)", Parcir, Manresa, 1994.



Xavier Sitjes: «La Casa de la Ciutat», a Bages, any XI, núm. 120 (1963).

Navega per les etiquetes

AjuntamentneoclàssicPATRIMONI CIUTADÀ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.