Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Dues hores i quaranta minuts de durada són suficients per convèncer el públic que les emocions més potents estan amagades en els petits detalls. Parlem de Dansa d’Agost, l’obra de l’irlandès Brian Friel, que Ferran Utzet dirigeix sota el nom de la Perla29.
Dansa d’Agost és, sens dubte, una de les millors obres del dramaturg irlandès Brian Friel. Estructurada de manera impecable, amb Dansa d’Agost , Utzet tanca la trilogia irlandesa de la Perla 29, iniciada el 2011 amb La Presa i seguida, el 2014, amb Translations . Per aquesta darrera producció, el director ha comptat, de nou, amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mòntse Vellvehí ( Kate ), Nora Navas ( Agnes ), Màrcia Cisteró ( Rose ), Marta Marco ( Maggie ) i Clara de Ramon ( Chris ); el germà és Ramon Vilà ( Jack ), Albert triola és el fill de Chris ( Michael ) i el pare és Òscar Muñoz ( Gerry ).
“Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia, però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.”
Joan-Anton Benach - La Vanguardia
Foto: Kursaal Manresa
Recordant aquell estiu de 1936, Michael narra la història de les 5 germanes a aquella petita casa del poble Bally Beg, i la manera de com aquell seria l’últim agost que passarien tots junts. Al llarg de l’obra, Triola es posa a la pell del Michael, un nen de 7 anys que es dedica a construir uns estels mentre espera al seu pare, a qui quasi no coneix. La resta de la representació, en moments puntuals, Michael abandona el paper de nen pel d’adult, on anirà narrant, com si d’un conte es tractés, els records del passat.
Kate és la germana gran i l’única, de totes 5, que treballa fora de casa. Ella és mestre a l’escola del poble, és la més responsable i protectora de la bona imatge de la família. Agnes, amb l’ajuda de Rose, qui pateix una discapacitat psíquica, es dedica a fer guants a casa per contribuir a l’economia familiar. Maggie és la més positiva de totes les germanes i l’encarregada de les feines de la casa i la cuina, i Chris és la germana petita i la mare del petit Michael.
Jack, és el germà gran. Després de 25 anys a Uganda fent de missioner, torna a casa, malalt i desorientat. Al llarg de l'obra, s'acaba descobrint perquè ha tornat i quin és l'impacte de la seva tornada en la vida de les 5 germanes... I el pare de Michael, Gerry, és un home que apareix i despareix, qui no se sap gran cosa fins que s'apunta a les Brigades Internacionals per lluitar a la Guerra Civil Espanyola.
Enmig de tendresa, llargs silencis i sentiments amagats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal les unes a les altres. Mirades, gestos, complicitats, conformisme… Una llarga llista de sentiments que queden amagats enmig d’una harmonia i felicitat, però on cada una d’elles és profundament desgraciada i, en certa manera, sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar.
La fantàstica posada en escena, el vestuari d’Annita Ribera i la il·luminació de Guillem Gilabert traslladen al públic en un món tancat, aïllat i claustrofòbic d’aquella petita casa en un poble rural de la Irlanda de 1939.
Foto: Kursaal Manresa
