Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No, no hi ha cap batalla de la Guia. El títol l’he posat per cridar l’atenció. El que hi ha és un present d’abandonament per part de la propietat —l’empresa pública espanyola ADIF que és qui té l’obligació de tenir cura dels edificis i de l’espai públic— i, de rerefons, un futur en debat entre els partidaris de recuperar l’espai agrícola i natural preexistent i els favorables a mantenir l’actual urbanització.
Jo sóc dels primers. De fet, va ser la CUP, quan un servidor n’era regidor, qui va proposar que s’introduís la desurbanització d’aquest espai del terme municipal en el nou POUM que s’està acabant de discutir. I ho vam fer a partir d’una reflexió senzilla: després d’anys d’excés constructiu i urbanitzador, calia, no només aturar l’expansió urbana, sinó també, allà on fos possible, revertir-la. I un lloc on això és possible i aconsellable és en aquest barri prototípic de l’urbanisme franquista. Un urbanisme que construïa, no on calia de forma racional i planificada, sinó on hi havia disponibilitat de sòl encara que fos un indret desconnectat de la resta de la ciutat i de la xarxa de serveis i socialització que proporciona. Eren barris aïllats on es concentrava una població molt homogènia des del punt de vista econòmic i de classe que acabava tenint dificultats per formar part de la dinàmica ciutadana. Un model urbanístic que ara, per sort, ja ningú defensa.
L’aposta per la desurbanització d’aquest espai va lligada a un altre projecte que genera consens a la ciutat i que no és la Manresa 2022 (als jesuïtes els importa un xiulet el què passi a la Guia) sinó l’Anella Verda. I és que si no deixem clar al POUM que el futur d’aquest espai és la desurbanització, o sigui, la reincorporació a l’entorn natural i agrícola, el que pot passar és que, quan les perspectives immobiliàries canviïn, ADIF n’expulsi els veïns i veïnes sense contracte, reubiqui als quatre llogaters que hi quedin i s’ho vengui tot a una promotora que enderroqui els actuals edificis per construir habitatges moderns —a mitja hora de Barcelona, per l’autopista i amb vistes a Montserrat— destinats a satisfer la demanda metropolitana.
Que la operació no és senzilla? Certament, els manresans i manresans sabem perfectament que ADIF no compleix els compromisos i obligacions i que no és una empresa amb la qual sigui fàcil dialogar. Però el POUM és un projecte a llarg termini (molt més enllà del 2022...) i, en tractar-se d’una empresa pública, la seva actitud i funció canviarà quan modifiquem —aviat, espero— el marc polític actual. A Manresa manca habitatge social? Per descomptat, però en tenim molt de buit repartit per la ciutat, en molt millors condicions i inserit com cal en la trama urbana.
