Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FILA CULTURAL. “Contra les fronteres, sempre cap a la llibertat”, diu en àrab un dels grafits que decoren el mur del capdamunt de la baixada dels Dret. Uns metres més enllà, en el número 38 del carrer de Sobrerroca, s’hi allotja des de fa uns dies la seu comarcal d’una entitat que, des de fa més de 40 anys, ha utilitzat la llengua, la literatura i la cultura catalanes com a eines de cohesió social.La ubicació de la nova seu de l’entitat en aquest local del centre històric de Manresa, propietat de l’associació Favets i Tremendos, no és casual. Jordi Corrons, president d’Òmnium Bages, va explicar a aquesta revista el dia de la inauguració, el passat 2 de setembre al vespre, que l’entitat vol “canviar la percepció que té la societat d’Òmnium” i transformar la seu en “un espai més obert” a la ciutadania. A més, Corrons assenyalava que la posada en marxa de l’Espai Òmnium al barri antic també té com a objectiu ajudar a revitalitzar aquesta zona de la ciutat.
Des de la seva creació, el juliol del 1972, la delegació del Bages d’Òmnium Cultural ha ocupat el primer pis del número 99 del carrer del Bruc. Segons Corrons, la situació de l’antic local contribuïa a aïllar l’entitat dels veïns de la ciutat i d’arreu de la comarca. Molta gent hi passava de llarg sense adonar-se’n. El nou espai, per contra, és perfectament visible i accessible des del carrer.
Si un dia, tot passejant, decidiu entrar-hi, el primer que veureu, a mà dreta, és la recepció. Aquesta oficina serà l’espai de treball dels tècnics i de la secretaria de l’entitat. Els diversos actes culturals que hi organitzi Òmnium Bages o altres associacions de la ciutat al llarg de l’any (reunions, tallers, concerts, espectacles teatrals de petit format, conferències, cursos i presentacions de llibres, entre d’altres) es faran a la sala principal. Segons Corrons, aquest petit auditori, que disposa d’un escenari i equips de so i llum, serà un espai “polivalent, versàtil i per a tothom”. Els passats dies 7 i 8 d’octubre, per exemple, s’hi van fer set concerts gratuïts en el marc d’una de les propostes de la Fira Mediterrània, l’Humus Mediterrani.
Foto: Ignasi Segon
Una sala plena de gom a gom
Una placa daurada amb el bust, el nom i els anys de naixement i mort de Pompeu Fabra (1868-1948) en relleu és l’únic element decoratiu de la sala principal del nou Espai. Divendres al vespre, sota la mirada majestuosa del pare de la gramàtica del català modern, una munió de persones va omplir de gom a gom el local. La gent estava tan estreta que no hi cabia ni una agulla. Alguns van haver de seguir l’acte des del carrer.
En el torn de parlaments, el primer a intervenir va ser el president d’Òmnium Bages, Jordi Corrons. Després de destacar algunes de les fites de l’entitat, com ara els cursos de llengua, literatura i història catalanes i l’impuls dels premis Bages i Lacetània, entre d’altres, va agrair la participació desinteressada de “centenars de persones”, sense les quals totes aquestes iniciatives no haurien tirat endavant. La delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, va lloar la tasca “d’engranatge entre la societat civil i la política” que l’entitat ha portat a terme al llarg dels anys i va recordar que la Generalitat ja té avançats els tràmits per instal•lar a l’edifici dels antics jutjats de Manresa la futura seu que aglutinarà els departaments de l’administració amb representació a la ciutat. Vilagrà va assegurar estar convençuda que el nou Espai Òmnium contribuirà a canviar la fesomia de la part històrica de Manresa.
Per la seva part, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va coincidir amb Corrons i Vilagrà que la ubicació de la nova seu al barri antic és “una bona notícia per a la ciutat”, i va recordar que l’any que ve se celebrarà el 125è aniversari de la proclamació de les Bases de Manresa, una de les primeres expressions de la voluntat d’autonomia regional a Catalunya i del catalanisme polític conservador. “No discutirem si la manifestació de la Diada d’enguany s’hauria d’haver fet a Berga o a Manresa. El que és clar és que el 2017 ens toca a nosaltres”, va comentar amb ironia. Finalment, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va recordar que la potència de l’independentisme és la capacitat de posar d’acord els diversos corrents del catalanisme per assolir un objectiu comú. Cuixart va remarcar que la fortalesa del sobiranisme “és la voluntat de cohesió” mitjançant la cultura i els drets socials. “No m’agrada el concepte d’eixamplar, prefereixo compartir”, va afirmar, fent referència implícitament a la necessitat d’ampliar la majoria social a favor de l’estat propi.
La veu de la cultura
Acabats els parlaments, els membres del grup de teatre Laveurem Teatre van recitar tres poemes: "El cançoneret de Ripoll", de Vicent Andrés Estellés, "Divisa", de Maria-Mercè Marçal, i "Ara mateix", de Miquel Martí i Pol. Tot seguit, el cor d’homes Lupulus Emsembla va interpretar les peces "Più non si trovano", de Mozart, "A Round of Three Country Dances in One", del compositor anglès Thomas Ravenscroft (1582-1635), i "El cant de la Senyera". En acabat, es va repartir cava a tots els assistents.
Per acabar d’arrodonir l’acte d’inauguració, els manresans Bob &El Lladre van oferir una mostra del seu repertori pop i folk, a l’escenari instal·lat davant de la torre del Portal de Sobrerroca. Durant tot l’agost, el quartet ha fet una gira d’est a oest dels Estats Units que els ha permès visitar ciutats com ara Nova York, Baton Rouge (Tennessee), Austin (Texas) i Berkeley (Califòrnia). El conjunt de música popular Dilluns Barreja, també de Manresa, va allargar la festa fins gairebé dos quarts d’onze de la nit.
Il·lustració: Anna Crespo
