Negar l'evidència

per Jordi Sardans , 10 d'octubre de 2016 a les 09:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No sembla gaire lògica la postura intransigent del propietari Pere Foradada ni del seu advocat i amic Joan Planas, en voler negar l’existència d’un camí públic que històricament anava des de prop del Pont Vell fins a la Creu del Tort, i més quan s’han trobat nous documents que així ho demostren. El més significatiu des d’un punt de vista històric és el plànol  topogràfic de les diverses parcel·les, elaborat per l’especialista Marià Potó, per encàrrec de l’Ajuntament de Manresa, l’any 1867, una vegada s’han produït els efectes principals de la desamortització de Mendizábal del 1836 i les expropiacions forçoses de parcel·les arran de la creació de la via del ferrocarril que arriba a Manresa el 1859. El mapa de Potó no deixa  dubtes sobre l’existència a l’època de l’esmentat camí públic. Un altre: el 29 d’octubre de 1861, 30 veïns de la zona signen una petició a l’Ajuntament, on textualment reclamen, en castellà: “el arreglo tan necesario del camino público que partiendo de la carretera a ella conduce y que luego sigue hasta la fuente de Fans, donde los vecinos bajaban por agua cuando la del Tort no daba el abasto”. Més clar, l’aigua. 

En tercer lloc, l’estudi de 38 fulls realitzat per l’empresa Arqueociència Serveis Culturals SL, encarregat pel propi Ajuntament, que no només assenyala que el camí és públic, sinó que aporta documents i testimonis que així ho testifiquen. Per part dels responsables de l’Ajuntament em consta que hi ha voluntat de recuperar un camí, però no l’històric, que consideren que està molt canviat pel pas dels anys. En lloc d’acceptar la proposta de la comissió d’entitats que defensa la reobertura del camí públic, desfent el mur que hi ha al capdamunt de l’escala de pedra que toca a la finca de la senyora Rius, el govern municipal prefereix una alternativa que considera atractiva i que creu  assumible per les dues parts: fer passar el camí per sota d’una balma i recuperar unes escales per pujar fins a la feixa de dalt per enllaçar primer amb la font i després amb la Creu del Tort. Aquesta proposta sembla inviable, perquè l’Ajuntament, que s’ha de mullar, hauria de compensar els propietaris afectats. Qui diu que s’ha tret de context un problema que no existia: menteix! Fa més de 15 anys que el conflicte està latent i ja és hora que se solucioni d’una vegada per totes.


Participació