Josep M. Oliva | Actualitzat el 07/10/2016

La intimitat

 
La hipocresia de la correcció política té la seva corresponent versió legal en l'entrellat normatiu al voltant de la protecció de dades. Una llei que persegueixen amb contundència la difusió, posem per cas, del nostre número de DNI o de la nostra adreça de correu electrònic, com si en aquella informació s'hi condensés el més íntim de cadascú, però que no impedeix que qualsevol televisió difongui una conversa telefònica privada o unes fotos del nostre àmbit personal amb total impunitat. Perquè en aquell cas prevalen unes altres hipocresies: la de la llibertat d'expressió i la del dret a la informació. Emparats en un dret tan sagrat i moguts per tan alta missió, tota la premsa –tota-- i molt especialment les televisions, ens han explicat amb gran luxe de detalls, amb fotos i declaracions de testimonis inclosos, les peripècies vitals de la Diana Quer, la noia madrilenya que va desaparèixer aquest estiu a Galícia i que continua estant en el focus de l'actualitat informativa.

Moguts pel seu "deure" de mantenir la població informada, la majoria de canals han rivalitzat a escodrinyar en la vida privada de la noia i de la família per exposar la seva intimitat a la vista del públic amb una obscenitat que fa fàstic. I ningú no ha dit ni piu. Publicar una llista de maltractadors o difondre les seves fotos --per posar un exemple de tots els malparits que ens envolten-- és encara una entelèquia; la llei els empara i qui la transgredís ho podria pagar car. Però airejar la vida privada d'algú que ha patit una desgràcia forma part dels usos socialment acceptats en els quals la morbositat es vesteix d'informació i s'accepta com si fos el més normal del món. Vull pensar, això no obstant, que encara som moltes les persones a les quals ens fereix assistir a aquest espectacle despietat. Bàsicament perquè intentem posar-nos en la pell de les víctimes i ens imaginem com seria d'horrorós veure'ns exposats d'aquesta manera a la vista de tot un país. Per això cada cop que esmenten aquesta noia, juntament amb el desig de veure-la tornar a casa sana i estàlvia, penso també en el calvari que li tocarà viure si és que torna. Saber com s'han fet públiques les seves fotos, les seves converses, les seves relacions, la seva vida familiar... Aquella horrible sensació de sentir-se despullada als ulls de tothom sense poder-hi fer res.

Navega per les etiquetes

querdianaintimitatolivaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.