Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sóc conscient que la valoració de qualsevol cosa, i més quan es tracta d’un espai urbà, és molt relativa i, naturalment, canvia en el decurs del temps. I és que, al marge de saber quin preu material o de mercat s’hi pot posar –sempre en comparació amb indrets més o menys propers--, hi ha d’altres maneres –més subjectives-- de donar valor a una cosa, especialment quan s’hi afegeixen elements emocionals o afectius.
Llegia fa pocs dies un reportatge periodístic on es comparava el preu de l’habitatge a Manresa, respecte de la resta de ciutats catalanes. I, més enllà d’admetre que es tracta d’una qüestió tècnica, es veia clarament que es troba encara molt lluny del que li correspondria, per història, volum i situació. L’increment del preu metre quadrat –que és la manera que utilitzen els professionals del sector-- que es detecta arreu, tant pel que fa a venda com lloguer, aquí no ha arribat; fins i tot baixa lleugerament al darrer trimestre. Estem força lluny de ciutats del nostre entorn com Igualada i Vic.
Ho poso només com a exemple que Manresa ha d’esclatar amb força a mig termini si no vol quedar despenjada i recuperar l’important paper i valor que va tenir al segle passat. És cert que el fet de no haver estat, històricament, capital administrativa de res --de la comarca, no val i moral de la Catalunya central, tampoc-- no hi ha jugat a favor, però cal recordar que, sense ser-ho, va mantenir una posició important fins quaranta anys enrere. Val a dir també que, parlant amb agents immobiliaris, es constata també la dificultat de trobar empreses comercials que vulguin invertir a Manresa.
Tot plegat ens ha de fer pensar sobre si realment estem treballant bé per fer Manresa atractiva i amb possibilitats de negoci. Tot i que els responsables municipals són els que han de liderar propostes i empènyer les administracions nacionals a realitzar les obres d’infraestructures adients, la resta d’agents econòmics i la ciutadania en general no s’ho pot mirar des de la barrera i ha de millorar l’autoestima.
Sóc del parer que, a banda d’arranjar molt millor els nostres carrers --hi segueix havent massa brutícia, manteniment insuficient i deixadesa en molts punts-- ens hauríem d’abocar a tenir unes comunicacions ràpides i fluïdes amb l’àrea de Barcelona. No pot ser que 60 quilòmetres de distància es facin en un hora i mitja amb tren. I si es va amb cotxe les carreteres d’entrada quedin sistemàticament col·lapsades. Manresa, a banda de vertebrar la Catalunya interior, pot aspirar a ser la darrera corona metropolitana i rebre nous habitants que, tot i treballar fora, busquin aquí una millor qualitat de vida i uns preus més assequibles. El nostre país ha de reduir la macrocefàlia metropolitana, és clar que sí. Però també pot paral·lelament crear una xarxa viària que afavoreixi un repartiment més equilibrat del territori, ajudant alhora a la reindustrialització d’alt valor afegit. I aquí Manresa hi pot presentar, amb força, les seves credencials.