Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. Entre el 25 d’abril i el 17 de maig de 1975, Manresa va ser l’amfitriona dels Juegos Deportivos Escolares Provinciales Trofeo San Jorge.En va ser la sisena edició, i una de les més multitudinàries: durant tres caps de setmana es van aplegar a la ciutat més de 3.500 nois i noies d’entre 14 i 15 anys per participar en competicions de tota mena de disiciplines.
Els jocs havien estat creats per la Diputació de Barcelona el 1970 per incentivar la pràctica esportiva a les escoles. Van suposar una autèntica transició entre l’esport concebut com a mitjà de control ideològic per part de les Juventudes franquistes i la idea democràtica d’una educació integral. La superació d’aquella noció militarista i adoctrinant, aleshores ja clarament desfasada, va ajudar a popularitzar l’esport juvenil, sobretot en activitats minoritàries com el ciclisme, el judo o el patinatge. Per a molts joves, els jocs provincials eren l’única oportunitat de competir fora de l’àmbit local.
Els escolars seleccionats participaven en les competicions agrupats en equips segons les capitals dels seus partits judicials, els quals seguien a grans trets la divisió comarcal republicana. La Diputació pagava els xandalls de les seleccions, cadascuna d’un color diferent. Per això, tot i que el règim franquista havia suprimit l’àmbit comarcal, els jocs van contribuir a despertar en els joves el sentiment de pertinença a la comarca.
Malgrat l’evident caràcter renovador, als jocs no hi faltaven el cerimonial ni la propaganda propis del franquisme. En aquells anys els esports eren ja un espectacle de masses i els jocs van adoptar el format d’esdeveniment mediàtic propi dels Jocs Olímpics. La inauguració escenificava elements del ritual olímpic com la desfilada dels participants pels carrers, equipats amb els seus colors distintius i seguits dels portadors de la torxa.
Fons particular Antoni Quintana
El 1975 la torxa es va portar en relleus des de Montserrat. També es va transportar una àmfora amb aigua de la Sèquia, que es va barrejar amb la procedent de la font del pati dels Tarongers. La foto mostra l’arribada a la “Plaza de los Mártires” de la nedadora manresana Montserrat Majó, que com a esportista destacada en els jocs anteriors es va encarregar d’encendre el peveter. Allà l’esperaven els equips i autoritats, entre elles el president de la Diputació i membre del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch. Tot això enmig de l’expectació dels veïns. La diversitat de banderes als balcons es fa ressò de l’ambigüitat política dels darrers mesos del franquisme.
Fent gala d’amfitrió, l’equip manresà va ser un dels que va obtenir més medalles (26) per darrere del sabadellenc (31). Entre d’altres, va obtenir l’or en natació femenina i en bàsquet masculí i femení, i la plata en voleibol femení i en futbol masculí.
