Josep M. Oliva | Actualitzat el 14/09/2016

Obrir-se de llavis

 
Mujer hoy és una d'aquelles revistes dominicals majoritàriament intranscendents que donen amb molts diaris. Aquesta, concretament, amb El Periódico. La portada del diumenge 30 de juliol l'ocupava una fotografia de l'Estrella Morente. La filla de l'Enrique Morente, que fou una de les figures més venerades del flamenc, és també una cantant respectada, amb una carrera sòlida i sembla que amb un futur prometedor. Això és una cosa que sap molta gent, però no pas tothom. I aquell dia potser més d'un, mirant únicament la portada, es va fer la idea que la protagonista era alguna d'aquelles noietes de fama efímera que brillen als programes de la teleescombraria o qui sap si una estrella del porno. No li faltaven motius per confondre's. Per una banda la cita de l'entrevista que destacaven sota el seu nom: "Soy muy vergonzosa, pero muy sexual"; per l'altra, la mateixa fotografia de l'Estrella Morente amb els llavis entreoberts i posant-se un dit a la boca. 

La vida encara ens dóna molts motius per quedar-nos amb la boca oberta, però per un general, les persones quan posem per a una fotografia la solem tancar. Si us hi fixeu, però, a les fotos publicitàries les models sempre tenen, indefectiblement, els llavis entreoberts, tant si llueixen una roba com si ens volen vendre una colònia o un iogurt. Obrir-se de llavis és un missatge subliminal que no requereix gaires explicacions i que suposo que deu formar part del manual de primer curs per a noies aspirants a models, bàsicament perquè no es un posat natural ni espontani, això és ben clar. I posar-se un dit a la boca, com tots sabem, forma part d'un llenguatge no verbal que no cal ni haver estudiat. Vull dir, en definitiva, que si tingués una cita amb una noia i tot prenent una coca-cola se'm quedés amb el mateix posat d'aquella foto, personalment me les prometria molt felices. Però a l'Estrella Morente, cantant i ara també actriu, no li feia cap falta. Tampoc no calia aquella frase treta de context, perquè el que ens hauria d'interessar d'una bona artista és com es comporta a l'escenari i no pas al llit. Sí que hauria valgut la pena treure en portada una altra cita de la mateixa entrevista: "Lluís Llach y mi marido, un antitaurino y un torero pueden ser y son grandes amigos", però devien pensar que el sexe sempre ven més que la reflexió. I tenen raó.
 

Navega per les etiquetes

obrirllavisOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.