Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per Quintí Torra Cordons
‘Busco Miguel’
Començo el repàs postvacacional amb un dels reclams més insòlits que s’han publicat en la premsa local en els últims temps. Ja se sap que els anuncis per paraules sempre han donat per a molt. Equívocs, errades, demandes increïbles, etc. En aquest cas, reprodueixo un anunci publicat al diari Regió7 a principis de juliol, en el qual es recercava un tal “Miguel” a la secció de “varis”, una mena de calaix de sastre on es col·loquen aquells reclams difícils de classificar. Servidor entén que qui va posar l’anunci devia ser una persona en concret. Ara bé, les referències eren una mica vagues: de Manresa, “vivió con C. S., c/París, Castellbell” i un número de telèfon mòbil. No sé si la cosa va servir de res. Ara, em costa de creure que el tal Miguel s’assabentés que algú el buscava. En fi, un cas digne d’aquell programa de recerca de desapareguts titulat Quién sabe dónde, que presentava el periodista Paco Lobatón i que l’any passat Televisió Espanyola va recuperar com a secció en el seu programa matinal amb el mateix Lobatón al capdavant.
Estiu sense dutxes
I és que, ben mirat, enmig de tant sensacionalisme i teleescombraria, sempre s’agraeix una mica de solidaritat i servei públic, especialment entre les persones més necessitades. És clar que, quan s’implanta un servei comunitari, seria convenient garantir-ne la regularitat i procurar que els usuaris puguin comptar-hi sempre que els calgui. No és el cas, com podeu veure en el cartell adjunt, del servei de dutxes socials que coordinen la Fundació de Sant Joan de Déu i els Serveis Socials. Es pot arribar a entendre que és en els mesos d’estiu quan més costa tenir les instal·lacions en funcionament, tenir-hi personal o voluntariat i fer-hi cert manteniment. Ara bé, també és igualment cert que és a ple estiu quan els efluvis corporals són menys agradables i es fa més necessària la higiene diària. De cara a l’any que ve, a veure si són capaços de fer un cop de cap i mantenir el servei juliol i agost.
Apòstrofs i busos
No em cansaré de dir que, en aquest país, hi ha massa coses fetes i deixades estar. El rigor, sovint, té una flexibilitat enervant. I, és clar, com que ningú no es queixa, no passa res. Un amable usuari del bus urbà m’ha fet arribar un panell amb els drets i deures dels usuaris del transport urbà que podeu llegir dins de tots els vehicles. Un text extens i amb tot luxe de detalls que crec que no seríem capaços de llegir ni fent dos cops el recorregut de la línia Perimetral. Les normes, ben clares, i tant. És clar que l’agraïment seria complet si no fos que el text del cartell en qüestió no conté ni un sol apòstrof, incloent-hi el títol del pasquí. No sé si titllar el fenomen d’original, de disseny transgressor o, simplement, de bunyol monumental.
Ball de cadires
Poc rigor i poca urbanitat. La Rosita de les cadires no hauria permès mai el ball de cadires que hi ha hagut aquest estiu al Passeig, en què durant tants anys va fer-la petar amb els usuaris que hi prenien la fresca. I és que en les últimes setmanes les cadires verdes de sempre han anat força de bòlit. Ho podeu veure en la fotografia que reproduïm en què s’observa que ja no hi ha respecte per a res. Anys ençà, ningú no hauria gosat fer anar els seients amunt i avall i, encara menys, malmetre’ls. Però en aquests mesos d’estiu, els veïns han contemplat amb resignació com alguns brètols han mogut les cadires —abans sempre alineades mil·limètricament— i se les han endut on els ha donat la gana. Molt trist.
Lapsus
Faig un punt i a part i em centro en una notícia positiva relacionada amb la revitalització de les zones més degradades de la ciutat. Fent cas a la recomanació del Comissionat pel Centre Històric, Òmnium ha decidit traslladar la seu al carrer de Sobrerroca, molt a prop de la redacció del Pou i en un local a peu de carrer, fet que facilitarà la visibilitat de l’entitat i l’accés de vianants interessats per les activitats que s’hi programin. La inauguració del nou Espai Òmnium, que es va fer el divendres 2 de setembre al vespre, va comptar amb la presència de destacades autoritats i cares conegudes. Tot va sortir rodó, llevat d’un detall: en el torn de parlaments, un petit lapsus va fer riure al públic. El lluït presentador de l’acte, Llorenç Planes, va donar pas a la republicana Laura Vilagrà com a “delegada del govern central”. Tot seguit, enrojolat, va rectificar per presentar-la com a “delegada del Govern a la Catalunya Central”, que convindrem que no és ben bé el mateix. Cal dir que la delegada va entomar el lapsus amb cordialitat.
Sobrerroca de contrastos
Mentre s’inaugurava el nou local d’Òmnium, alguns dels assistents no van poder evitar observar que, tot i que l’entitat donarà més vida al carrer i es va treballar per embellir-ne l’espai que ocupa del voltant del Pou de la gallina, l’estat general no és pas per tirar coets. A pocs metres del Pou, un tòtem informatiu és sovint ben ple de pixarades. Mentre que, al costat, el local tancat i barrat de l’antiga llibreria Sobrerroca mostra una deixadesa ben penosa.
