Pere Culell | Actualitzat el 22/08/2016

Manresa 2022 i anticatolicisme

 
L’abril de 2014 vaig fer un article al Pou digital sobre Manresa 2022, any en què commemorarem el 500 aniversari de l’estada d’Ignasi a casa nostra. Parlava de la necessitat de saber-hi sumar la complicitat de tota la ciutadania, entitats, agents socials, institucions com la mateixa Generalitat per considerar l’esdeveniment una aposta de ciutat i de país, una oferta al món d’història i d’espiritualitat. Dins del Pacte de Ciutat per a la promoció econòmica i la cohesió social, hi figura el Pla Manresa 2022, que vol preparar la ciutat per a l’esdeveniment.

La societat catalana es basa en la defensa d’un model de convivència a partir dels principis de respecte a la diversitat, solidaritat, cohesió social i compromís per avançar cap a un món millor. Manresa mateixa n’és un bon exemple amb el Grup de Diàleg Interreligiós, que es va formar primer com a grup ecumènic i després com a interreligiós, amb la participació de catòlics, pentecostals, budistes, membres del BrahmaKumaris, Baháís i musulmans, així com persones que no s’identifiquen amb cap religió, però que aposten per l’espiritualitat i la convivència. El teisme, creure en l’existència d’una o diverses deïtats, està molt estès arreu del món. El diccionari de l’IEC defineix religió com el conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament, o pràctiques que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent, i sovint identificat amb un o més déus o el diví. A Catalunya, es calcula que un 59% de la ciutadania creu en alguna religió. Això no treu que no creure hagi de significar menystenir alguna o totes les religions. Cal respectar les creences íntimes de la gent i aquest respecte forma part dels drets humans (article 18).
 
Des del meu punt de vista, un sector minoritari de Manresa està practicant l’anticatolicisme; potser empesos pel pensament polític d’alguns que diuen que tot s’hi val; potser per l’esdeveniment que Manresa està preparant amb il·lusió: el 2022. Es refereixen a Manresa 2022 com si només fos catolicisme. Pinten en llocs públics, mentint, dient, per exemple, que s’ha ensorrat un teatre per crear-hi un espai per a turistes, acusant el Papa de Roma i Ignasi de pederàstia, insultant els potencials turistes i, crec, també els manresans i la seva intel·ligència. Sé que com més en parlem pitjor. Però cal denunciar que alguns estan malmetent inversions fetes amb diners de la ciutadania. En un Ple municipal, arran d’una moció que pretenia prohibir l’assistència de les autoritats a actes catòlics, la mateixa CUP criticava ERC Manresa perquè, durant la República, a Manresa havíem parat processons i ara ens oposàvem a la seva moció coercitiva. De veritat troben bé prohibir o detenir processons catòliques, 80 anys després i en una situació totalment diferent? De veritat troben bé prohibir entrar a les mesquites a membres del govern municipal per tal celebrar el final del ramadà?
 
Si us plau, respecte a la diversitat, respecte a les creences, respecte a l’espai públic. Tot aquest respecte no impedeix que cadascú defensi les seves creences alternatives, no impedeix que siguem una ciutat d’acollida, d’Ignasi, de gent d’altres contrades, perseguida o no políticament. Una cosa crec que no treu l’altra. 
 

Navega per les etiquetes

manresa2022anticatolicismeOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Pere Culell@pereculell Manresà de la collita del 1955, és militant d'ERC. Llicenciat i doctor en medicina i en cirurgia per la Universitat de Barcelona, ha ampliat la seva formació a Rochester (Minnesota), Atlanta i Milà. Actualment coordina la Unitat de Patologia Mamària de la Fundació Althaia. És autor o coautor de 25 publicacions, entre les quals, el Vocabulari de Sinologia del TERMCAT. Ha impulsat projectes de col·laboració entre Manresa i l’Àfrica com a membre de l’Associació d'Amics de la UNESCO de Manresa i de CODES-CAM (Cooperació per al Desenvolupament del Camerun), i des de juliol de 2011 fa pinya amb els Tirallongues de Manresa.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.