Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS. Les mútues, entitats que depenien de les mateixes empreses, controlaven els accidents i les malalties laborals. Així ho reflectia el tema central de la revista d’aquell mes de juny, en què els sindicats reconeixien que els seus canals de pressió eren insuficients per obligar les empreses a millorar les condicions de seguretat.
Portada del núm. 47
El reportatge central del mes, elaborat per Àngels Fusté i Josep Tomàs, analitzava el paper de les mútues que gestionaven la sanitat laboral. El poder executiu d’aquestes mútues requeia en l’associació d’empresaris que hi havia afiliat els seus treballadors. El caràcter privat, segons Celdoni Sala, llavors president de la Federació Empresarial, afavoria la competitivitat i un millor servei.
Els treballadors hi participaven des del Comitè de Seguretat i Higiene, que segons els sindicats només funcionava en les grans empreses, amb una certa infraestructura sindical. Josep Sorinas, membre del Comitè de Seguretat i Higiene de Pirelli per CCOO, declarava que només es prenien mesures “un cop ja ha succeït l’accident. No s’inverteix per trobar solucions a priori”. L’advocat laboralista Marc Viader denunciava a la revista “l’actitud massa habitual d’amagar la causa real dels accidents, gràcies a la complicitat dels empresaris amb els metges que treballen pagats per les mútues patronals”. Josep Claret, d’Asepeyo, es defensava dient que “les mútues no fem res més que regir-nos per les tipificacions legals”.
Faltaven espais verds
Un altre reportatge, aquest de Lídia Gilabert i Alba Gros, incidia en la falta d’espais verds a la ciutat. Manresa tenia 67.760 metres quadrats de parcs urbans, 1,026 metres quadrats per habitant, quan el mínim legal era de 5. El gran pulmó de la ciutat era el parc de Puigterrà –poc utilitzat-- i, als afores, el del cementiri. Les ribes del Cardener eren reivindicades pel Col•lectiu l’Alzina i el seu representant, Jordi Badia, remarcava una altra proposta: l’ampliació del parc de Sant Ignasi amb el recinte de la Fàbrica Nova, possibilitat que també veia bé l’exregidor de Serveis i Manteniment, Ramon Salat.
El Pryca obria portes
El dia 12 de juny, l’alcalde Sanclimens i el president de Pryca Espanya –la marca del grup Carrefour a l’estat— inauguraven el nou hipermercat, amb l’assistència d’unes dues mil persones i representants d’entitats culturals, cíviques i esportives. L’endemà s’obrien les portes als compradors, amb una gran afluència i embussos considerables als accessos. D’altra banda, el dia 15 es constituïa el nou consistori, amb la mesa d’edat formada per Jacint Carrió com a regidor més gran i Jordi Rodó com el més jove. Sanclimens era reelegit alcalde amb els vots de CiU i l’abstenció del regidor del PP, Josep Balet. El dia 20 es presentava el nou cartipàs i s’aprovaven els sous dels regidors, gràcies a la no assistència al ple de Balet i enmig de les crítiques dels grups del PSC i l’ENM per l’increment que comportaven.
Inauguració del Pryca, amb benedicció inclosa (Alavedra)
