Josep M. Oliva | Actualitzat el 19/07/2016

La bestiesa del futbol

Ho havia dit moltes vegades: "M'agradaria que m'agradés el futbol". I era veritat. Veia que la gent a qui agradava el futbol tenia un al·licient que jo no tenia, i els envejava. Els veia disfrutar durant el partit, abans i després; els veia apassionar-se amb una passió que a mi em deixava fred i els veia discutir amb uns arguments tan sòlids i amb una dialèctica tan elaborada sobre qüestions en les quals jo era i continuo sent completament analfabet, que em quedava meravellat amb les seves tertúlies. Els envejava per tot això, però bàsicament per veure com omplia les seves vides cada partit de lliga, de copa, de recopa, de copa de campions de lliga, de copa de campions de copa, de copes d'Europa i de copes del món... de tants i tants partits decisius que gairebé no els deixen ni un moment per avorrir-se. I és que durant la meva infància el futbol era com si s'hagués inventat per salvar la gent de la tristesa de les tardes de diumenge, però, des de fa temps, la tensió contínua de tants campionats transcendentals manté viva l'emoció dels aficionats pràcticament tots els dies de la setmana.


A veure a qui no li agradaria viure una vida així! A mi sí que m'hauria agradat, però ara ja no. He vist massa coses que m'ho han fet repensar. La violència que s'ha viscut aquestes setmanes a les ciutats on es jugaven els partits de l'Eurocopa és ja la gota que fa vessar el got de tanta bestiesa i de tanta irracionalitat, però al darrere hi ha moltes altres coses: l'elogi a l'antiesportivitat d'aquell locutor que vantava un jugador perquè "sap provocar molts penals" ; l'èpica d'uns determinats colors que encega els seguidors i els periodistes i que reparteix elogis i insults depenent de si parlen dels nostres o dels altres, la immoralitat dels calés que es mouen; la immoralitat d'acceptar alguns patrocinis com el de Qatar i la falta de sentit crític i ètic dels socis per oposar-s'hi; l'elevació als altars de la famai les gràcies que els riuen d'alguns nois que al marge de l’habilitat amb la pilota no poden ser models de res... És per aquestes i moltes altres coses que ja no m'agradaria que m'agradés el futbol de masses. Tan sols el que es juga als camps de tercera, l'esport més pur, la passió més temperada.

Navega per les etiquetes

OPINIÓfutboldelbestiesa

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.