Marta Perarnau | Actualitzat el 11/07/2016

A punt per a les vacances

 
 Ja hi som. Ja hi hem arribat. Ja som a ple estiu. La xafogor típicament manresana ens recorda que ja és juliol i que aviat arribaran les vacances, les nostres, vacances, les dels grans, perquè abans que la climatologia ens marqués el calendari, ja ho havíem notat, que era estiu. Alguns ja en feien, de vacances.

El 21 de juny passat la canalla va ser alliberada de les seves tasques estudiantils i altres rutines extraescolars. Vuitanta-dos dies per endavant per gaudir de l’estació més calorosa de l’any, però també la més amena. Vuitanta-dos dies per gaudir de platja, muntanya, lectures, banys, sol, ombra!, passejades i migdiades, amb un horari lax i despreocupat. Vuitanta-dos dies per endavant.

Com ja és habitual, els últims dies de curs escolar els pares comencem a dir i sentir les frases típiques d’aquesta època -a part de preguntar per quan, les vacances-: “Com ho fareu, amb els nens?”, “ A quin casal els heu apuntat?”, “Us combineu les vacances, amb la parella?”. I la resposta majoritària és que vaja, com cada any, ho farem com podrem.

Per norma general, la diferència de dies de vacances entre grans i xics és indiscutible. En el millor dels casos, si es té un horari flexible o et pots permetre demanar un permís extra a la feina podràs estar més temps amb les criatures, però això no treu que aquest temps no s’hagi d’ocupar amb una (o diverses) activitats diferents, perquè els dies són molt llargs i no volem que es passin el dia davant de les pantalletes. Per això parlem de col·locar la canalla i fem graelles impossibles per liquidar els vuitanta-dos dies amb avis, casals i altres canguratges.

Llegia l’altre dia un article de Carles Capdevila (un dels gurus educacionals amb més sentit de l’humor) que ens animava a gaudir d’aquests períodes vacacionals de la canalla, tot i ser innegable la dificultat de la conciliació familiar en temps estival. I vaig pensar que potser sí, que ho enfoquem malament. Ens costa d’acceptar que la nostra rutina --que continua essent rutina uns cinquanta dies més-- es veu alterada irremeiablement i no som capaços d’assaborir les flexibilitats que aquesta nova rutina ens atorga --vespres més relaxats, esbarjo més familiar, orxates improvisades. Durant el curs volem i necessitem més temps per gaudir dels nostres fills i a l’estiu ens queixem que no sabem què fer-ne. Algun dia n’aprendrem, però... seguramentja haurà passat un altre estiu!

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Marta Perarnau
Manresana del boom del 77, biòloga i traductora de formació. Mare de dos fills i membre del gran club de dones que intenten arribar a tot arreu, però arribar-hi bé. Gran amant de les llengües i del dret a parlar-les on sigui. Treballa a l’àmbit sanitari i li apassiona el món de la subtitulació. Ha participat en alguns projectes audiovisuals.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.