Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Van i vénen amb les orenetes, però no volen, tenen quatre potes i són de color verd. Tampoc no xisclen, encara que alguna pot grinyolar. De dia i de nit les trobareu esteses pel terra del Passeig, col·locades en rengle, unes davant de les altres, enfilerades. A diferència de les orenetes, arriben i se'n tornen silenciosament, sobtadament. No els cal fer cap niu, ni tampoc crien. Són les mateixes de cada any. I esperen que algú les covi, a un preu mòdic. Això les fa sentir útils. Mai ningú no els ha dedicat cap cançó, però n'han escoltades moltes. Són extraordinàriament pacients i la pluja les fa més verdes. Així com les orenetes i els coloms trien balconejar des de les branques dels arbres, elles prefereixen tenir-les per sostre i sonambulejar a l'ombra. A Manresa hi tenen un amic, que va arribar també com les orenetes però ell ha fet niu a la ciutat, que en té cura i les vetlla. Si no fos per ell ja se n'hauria perdut la mena. Potser algú les trobaria a faltar, durant dos o tres anys. Després, un record més per explicar. Amb la mateixa imprevisibilitat de l'arribada, un dia, a primers de la tardor, se n'aniran amb el darrer xiscle d'oreneta. I les cadires volaran cap al magatzem d'on, l'any vinent, si el bon sastre vol, tornaran al seu racó d'estiu.
