Carles Claret | Actualitzat el 25/05/2016

Expomisèries

El dissabte passat, a mig matí, vaig sortir a veure, sense aglomeracions i amb tranquil·litat, com estava muntat l’Expobages Ascenció. Aquesta suma de mostres que volia ser un dos en un i que, ras i curt, a hores d’ara en prou feines arriba a mig. Pocs instants després de començar a la passejada auditora, la sensació d’algú de mitjana edat amb inquietud pel que es fa a Manresa era de decadència o, el que és pitjor, d’exhibició tronada interès escassíssim.

El primer aspecte que no contribueix a l’atractiu és el concepte mateix de la mostra: el model, en diríem. S’hi han d’instal·lar parades o muntar estands? L’objectiu és vendre producte al detall o bé el que es pretén és “marcar paquet” projectant imatge de marca? Si es combinen tots dos vessants, francament, tot plegat sembla un desgavell, una fireta muntada a preu fet i sense solta ni volta.
Per entendre’ns, si al costat de l’estand d’una mútua o d’una empresa de sistemes d’osmosi s’hi venen embotits o coques de Perafita i, a l’altra banda, màquines tallagespa, l’estampa és surrealista. Tan confusa que t’impulsa a sortir corrent del Passeig. I aquesta percepció s’experimenta cinc minuts després de deambular per l’”expo”.

Una altra marca de caducitat són les estructures d’estand quadrades blanques i blaves, importades directament del far west de Palau Firal que, amb una mica de moqueta, dues cadires de tisora i algun pobre jove desganat repartint fulletons, esdevenen la imatge perfecta de l’anacronisme i la posada en escena més “demodé”. Automàticament, no es pot evitar el retorn a la infantesa, quan passejàvem amunt i avall carregats de bosses, catàlegs, bolígrafs, encenedors, globus i adhesius i arribàvem a casa carregats d’un fato que, al cap de pocs dies, anava directament a la brossa. Si, per postres, encara es continua entregant el “premi pollet”, caspós de bec a peus, la cosa ja arriba a límits esperpèntics.

Entre les restes del naufragi de la Fira de l’Ascensió —la germana primaverenca de la de Sant Andreu— hi queda alguna paradeta a punt de morir d’inanició i, ben lluny, a l’avinguda de Francesc Macià, els “cavallitos” que, a qualsevol poble, col·loquen al descampat de torn el dia de la festa major i que, a Manresa, francament, no sé si s’haurien de conservar com a atracció d’una fira de misèries en què la majoria d’empreses hi són per compromís. La dispersió i amplitud entre centre històric i Passeig tampoc la fa compacta com ho és, per exemple, la Fira de l’Aixada; potser menys genuïna, però més ben encaixada en el teixit urbà i amb un leimotiv inconfusible.

Encara bo que els comerços del centre —al qual estem d’acord que cal portar-hi activitats consolidades, no puntuals ni mesurades— obren i ofereixen “preus de fira”. O sigui, la tàctica més antiga del botiguer per intentar treure saldos. Això, si el comerciant encara té ganes d’apujar la persiana en dies festius després del Fora estocs, el Shopping Night, les rebaixes o els caps de setmana de butlla que es concedeixen a les grans superfícies i que arrosseguen la resta de petit comerç. En resum, molta gent voltant i massa poca afluixant la bossa.         

Navega per les etiquetes

expobagesmanresafiraascenció

COMENTARIS

així es manresa
jep, 26/05/2016, 18:12

Així és Manresa, una ciutat que es vol comparar amb Vic però que no té el nivell ni de Puerto Urraco
I no és maco?
jo j, 26/05/2016, 11:23

Va home no siguis talla rotllos. Que som una capital de comarca, les fires modernes es fan a Can Fanga. No serà que hauries d'anar a viure a Gràcià?
I tots aquells avis meravellant-se? I els nens xoriçant mostres? I les parelletes aborrides mirant cotxes híbrids? I els de la Cambra fent-se l'important amb els polítics? I el fotògraf oficial amb el faix dels anys 80? No és maco tot això!? Per molts anys ExpoBages, per molts anys premi pollet!

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Carles Claret@carlesclaret Manresà (del 1977), català i del Barça. Llicenciat en Periodisme i Postgraduat en Gestió Cultural, Assessorament Lingüístic en Mitjans Audiovisuals i Comptabilitat i Fiscalitat. Director d'El Pou Digital i cap de  redacció d'El Pou de la Gallina. Treballa darrere les càmeres a Televisió de Catalunya. Teatralment, ha fet tots els papers de l'auca. També ha impulsat diverses iniciatives empresarials en el camp de la cultura, l'oci i la restauració.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.