Antoni Daura | Actualitzat el 23/05/2016

Bàsquet Manresa

 
Feliçment el Bàsquet Manresa que enguany ha competit amb la marca del seu principal patrocinador ICL ha aconseguit al darrer partit salvar la categoria a la màxima divisió del bàsquet professional estatal. Com sempre, fent un esforç important a nivell econòmic i esportiu, patint, tot s’ha de dir, més del compte atès que als darrers partits el bloqueig mental dels jugadors ha malbaratat una trajectòria que, tenint en compte les circumstàncies i la debilitat econòmica del club, era fins a les darreres jornades relativament bona. Per tant, aquest estiu no hi haurà neguit per la possible pèrdua de categoria salvada fa ara dos i tres anys als despatxos i es podran dedicar plenament a bastir un nou projecte tècnic i esportiu. 

Jo no en sóc un aficionat/patidor i no entenc gran cosa de bàsquet, però ho vaig seguint atès que és l’esport que permet col·locar el nom de la nostra ciutat més enllà del nostre petit àmbit territorial. S’ha de remarcar, una vegada més, l’excepcionalitat miraculosa de poder mantenir a l’elit un club amb les seves característiques. Però més enllà d’això, voldria fer una reflexió en veu alta sobre la manera com funciona la lliga ACB, que perjudica enormement clubs com el Manresa. Hi ha per una banda, els grans equips que multipliquen per 10 el pressupost dels més modestos, entre els quals hi ha al Manresa que, a més a més, és habitualment el que va a la cua de tots. Aquest fet ja implica clarament que a l’hora de confegir la plantilla els jugadors a escollir no poden ser els millors en el seu ram ni gaire contrastats en altres llocs. Fins aquí normal, atès el panorama. Tothom té assumit que cal ser intuïtiu, arriscat i valent quan s’ha de fitxar. Ara bé, on sí que crec que aquesta lliga Endesa fa aigües és en la continuïtat d’un cert projecte esportiu. No n’hi ha, en general, enlloc. Com si fossin mercenaris/gladiadors, cada club els va canviant temporada rere temporada fins i tot en el decurs de la mateixa temporada i aquesta gent es dedica, professionalment això sí, a lluitar puntualment pel club que amb penes i treballs, els paga. I en el cas de Manresa la situació encara ha estat darrerament més problemàtica amb canvis constants i amb cares pràcticament noves cada any, sense continuïtat.  

No faig aquest apunt per criticar el que bonament es fa des de casa nostra o plantejar un nou escenari. No hi entenc prou. Però sí que veig que tota la pedrera que es cou al bàsquet de base no té després cap mena de possibilitat d’arribar de manera natural al primer equip. Si això és difícil als equips que són a dalt de la piràmide, ja que necessiten resultats immediats i es mouen sobretot amb el talonari a la mà, semblaria que clubs modestos com el Manresa haurien de treballar bé la formació i ser, a la llarga, una bona escola de bàsquet que, a banda de nodrir el propi equip professional, poguessin vendre arreu jugadors de nivell. Ara mateix tot es redueix a muntar una plantilla entrenador inclòs de nouvinguts en funció del pressupost que es pugui assolir, sense possibilitat de crear un estil de joc i, endavant les atxes! No sé si aquest model té gaire sentit, la veritat.  

COMENTARIS

Peix que es menja la cua
Anònim, 30/05/2016, 16:54

El gran problema que te l'ACB, i l'esport europeu en general, és que al ser un sistema piramidal organitzat per divisions, els guanyadors reben bonificacions econòmiques, i els que no descendeixen a una categoria inferior. Aquest fet fa que els equips grans cada cop siguin més grans i els petits sempre estiguin lluitant per no baixar, quedant-se temporada rere temporada amb uns pressupostos molt baixos, els quals són insuficients per mantenir certs jugadors i així havent de construir un projecte esportiu nou cada any. Cal afegir que els dos clubs amb més pressupost són el Barcelona i el Reial Madrid, dos gegants esportius els quals compten amb dos colossos del futbol. Per tant estem parlant de uns clubs amb un potencial econòmic descomunal.

A Estats Units, el model d'esport on la lliga professional és tancada, per tant no hi ha descensos, sumat al fet de que els equips amb pitjors resultats obtinguin millors jugadors d'un "draft" permet que aquests equips a la llarga acabin tenint opcions de competir. Tot això crea que tot s'acabi reduint a una lliga on hi ha molt més interès ja que no esta monopolitzada per 2 o 3 equips, tal i com queda demostrat en el futbol. Així doncs, si les competicions fossin més interessants de manera que no sempre trobéssim els mateixos equips disputant-se els títols, l'interès i seguiment per part del públic seria més gran, el qual seria molt interessant per les empreses que volen invertir en publicitat, drets televisius... En definitiva, es traduiria en beneficis pels clubs ja que sempre tindrien opcions de tenir bons jugadors i millors pressupostos, beneficis pels aficionats que estarien més il·lusionats amb els seus respectius equips traduint-se també en un augment del nombre d’abonats i socis i finalment les empreses, ja que si hi ha més seguiment de masses en un esport, més beneficis en poden treure a nivell de publicitat...

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.