Josep M. Oliva | Actualitzat el 04/05/2016

Mal educats

No cal fullejar les pàgines de successos ni fixar-nos en els drames que es repeteixen a tots els informatius perquè se'ns encongeixi l'ànima quan pensem en el món que ens envolta. De vegades n'hi ha prou amb llegir alguna crònica sobre la vida quotidiana que tenim a tocar. A El Periódico aquesta secció la titulen Coses de la vida, i fa cosa d'un mes parlaven d'un fenomen que desconeixia i que sembla que va en augment: "Menors (que) expressen el seu neguit omplint-se el cos de talls". Com un pas més enllà dels tatuatges i dels piercings, hi ha un nombre creixent de noies (un 85%) i de nois que es fan ferides als braços, les cames i el ventre fugint d'una angoixa vital que possiblement ni ells no sàpiguen explicar. Segons un psicòleg, "no saben encaixar una frustració perquè viuen sobreprotegits. I calmen un malestar emocional a través d'un dolor físic". I en el mateix reportatge una psiquiatra ho explica dient que "no se'ls han transmès valors, ni se'ls ha educat per esforçar-se i fer-se responsables". En una majoria dels casos es fereixen amb la fulla d'acer d'una maquineta desmuntada, però també ho poden fer amb un tornavís, una fulla d'afaitar o les mateixes ungles, a base de gratar i fer-se sang i arrencar-se més tard la crosta fins deixar-se la pell marcada. I després, allò de sempre... pujar les fotos al Facebook o a l'Instagram.

Els Amaral tenen una cançó que podria posar música de fons a aquests fenomen: No sé que hacer con mi vida. Hi ha gent que té tant temps lliure que no sap què fer-ne i es neguiteja perquè no se li acut com ocupar-lo. Hi ha gent que té diners de sobres però no té cap necessitat ni cap desig de res i rumia en què se'ls pot gastar. I també hi ha gent jove i sana, amb totes les necessitats cobertes i tots els capricis satisfets, que no sap què fer amb la vida i no té cap il·lusió ni cap projecte. I sé que és trist i sé que hi ha un munt d'educadors, de psicòlegs i de psiquiatres que trobaran deu mil arguments per explicar la seva apatia, però quan penso en els milions de joves que no tenen cap de les seves oportunitats, cap de les seves diversions ni cap de les seves possibilitats de tenir-ho tot, em sento incapaç de compadir-los.

Navega per les etiquetes

maleducatsOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.