Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que la genètica té un paper important en la diversitat conductual humana és un afirmació d’un ampli consens. A la vegada, la nostra cultura i les nostres maneres de comportar-nos exerceix una influència en les variacions genètiques que incorporen aquesta informació i les conductes cap a la nostra descendència. Si no hi hagués modificacions en els codis dels nostres gens perdríem la capacitat d’adaptació, ens debilitaríem i, segurament, desapareixeríem com a espècie. És la dialèctica entre el determinisme genètic i la capacitat modificadora de l’entorn i les modificacions que les nostres conductes hi aboquen.
Diversos autors consideren que l’al·lel del gen transportador de
serotonina pot variar en nacions més tancades o en nacions més laxes i, a també està relacionat amb l’adaptació a les jerarquies i a l’assentiment de distància a l’autoritat. Resulta que aquest al·lel pot estar en el braç curt o en el llarg del cromosoma. Les persones que tenen l’al·lel en el braç curt tenen més capacitat d’una resposta adaptativa a les pressions de l’entorn i, a més, mantenen conductes que faciliten la transmissió cultural, la preservació de normes i de no mantenir actituds laxes relacionades en les normes socials. La serotonina juga un paper important en la detecció i manteniment de l’estatus social de dominància en el món animal, del qual formem part. Animals autodefinits com a racionals. El bon funcionament de la xarxa de neurones que es parlen mitjançant la serotonina ens manté en un estat d’alerta eficient. Assenyalo la serotonina, perquè fa uns anys, en un mitjà escrit d’àmplia difusió, es van fer els savis i, en un article de doble pàgina en diumenge, van anar esmentant la Saratonina, com aquell disbarat de l’Espe Aguirre, crec que ja se la pot tutejar, que citava la
Sara Mago. Gran pintora, afegia la senyora.
Això del braç curt o llarg del gen transportador de serotonina dóna per a molt. Fóra bo, i gairebé ho suplico, fer un triatge genètic dels personatges polítics per veure on tenen situat aquest al·lel. Segurament explicaria comportaments poc dialogants, autoritaris, amb poca capacitat empàtica. Probablement trobaríem una lluita entre els del braç curt i els del braç llarg. Parlem de cromosomes, ep! No de les mans llargues.
Disculpeu el pretensiós cientifisme de l’article, però és que s’ha acabat el whisky a casa.
