Els partits d’esquerres es preparaven per tornar a l’Ajuntament

FA 25 ANYS. Quan faltaven dos mesos per a les eleccions municipals, els partits situats a l’esquerra del PSC intentaven guanyar el terreny perdut els darrers anys, a causa de la divisió i l’atomització. Les quatre candidatures que volien disputar-se l’espai eren l’Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM), el Col·lectiu d’Unitat Popular (CUP), Iniciativa per Catalunya (IC) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Amb el títol en portada de: L’esquera davant les municipals, el reportatge central de la revista de març, elaborat per Jordi Sardans i Josep Tomàs, parlava amb representants dels quatre partits que es disputaven l’espai a l’esquerra dels socialistes. Ignasi Perramon, exmembre de la dissolta Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i cap de llista d’Esquerra Nacionalista de Manresa, coalició formada per ERC, Alternativa Verda i independents; Toni Casserres i Ramon Majó, del Col·lectiu d’Unitat Popular, coalició formada per l’MDT, l’MCC i independents; Josep Ramon Mora, provinent de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i cap de llista d’Iniciativa per Catalunya, i Joan Planas, del Partit dels Comunistes de Catalunya.

 Portada del núm. 44, amb l’ajuntament en reformes


Bombers

Amb un reportatge de Lídia Gilabert i Alba Gros, la revista entrava al parc de Bombers de Manresa per conèixer les seves activitats. L’any 1990 havien efectuat 700 sortides i havien intervingut en 72 accidents amb rescat de persones i en 245 incendis, entre habitatges, indústries, forestals, de vehicles i falses alarmes. El cos havia passat de la Diputació a la Generalitat i les instal·lacions havien estat traslladades de la plaça dels Infants a la barriada del Guix.

Perillava la sala de Caixa Barcelona

Des de les pàgines de Cultura de la revista, Eudald Tomasa alertava de la probable desaparició de la sala d’exposicions de la Caixa de Barcelona al carrer de Guimerà, arran de l’absorció d’aquesta entitat d’estalvi per la Caixa de Pensions, que tenia una política cultural molt més centralista. La sala s’havia caracteritzat per una dinàmica positiva, amb exposicions ambicioses i unes dimensions aptes per a l’organització d’esdeveniments importants.

Canet i Datzira, condemnats a 17 i 12 anys

El dia 2 de març, el diari Regió7 encetava nova etapa amb la sortida diària de la publicació, de dilluns a dissabte, i la inserció de la revista Presència. El mateix dia, la Nit de l’Esportista homenatjava el locutor Vicenç Comas. El dia 8, cal Jorba acollia les VI Diades Gastronòmiques del Bages. El dia 10, la Transèquia rebia uns 4.000 inscrits. El dia 15, l’Audiència Nacional de Madrid feia pública la condemna de Marcel·lí Canet i Sebastià Datzira a 17 anys i sis mesos i a 12 anys i sis mesos, respectivament, per l’atemptat a la caserna de Sant Just Desvern. Finalment, l’Orfeó celebrava els 90 anys amb la interpretació de la cantata Davidde Penitente, de Mozart, al teatre Conservatori.

Reunió d’IC, amb Josep Ramon Mora, Daniel Gràcia i Emili Martínez, entre d’altres