Marta Perarnau | Actualitzat el 19/04/2016

No n'hi ha prou amb l'amor

Començo la setmana de Sant Jordi amb un gust agredolç sobre l’amor. Just el darrer diumenge abans del dia florit dels enamorats, Cine Club ens obsequia amb una pel·lícula romàntica (?) ambientada en una societat actual on la solteria és perseguida i criminalitzada fins a la mort.

“TheLobster” (Langosta), del director grec YorgosLanthimos, és un film rar i esperpèntic, d’aquells que generen riures glaçats en les situacions més inversemblants. Planteja un món on la vida sense parella no té raó de ser, no és ni pràctica ni útil, i viure sol no està permès. Així doncs, qualsevol persona que no estigui acompanyada, i això inclou tant solters, com vidus, com separats, serà detinguda i traslladada a L’Hotel, on tindrà 45 dies per trobar parella. Si no se’n surt, serà convertida en l’animal de la seva elecció. En David, el protagonista, tria ser el crustaci marí del títol.

D’entrada, no és fàcil enamorar-se a primera vista d’algú, però quan t’hi va la vida, es podria pensar que no hauria de ser tan difícil trobar una mitja taronja; ni que sigui pel fet, que a tots els inquilins de l’hotel els espera el mateix destí animal. Però res és tan simple. No n’hi ha prou d’acordar amb algú superar junts la prova de Gran Hermano durant quinze dies, s’hi ha de tenir alguna cosa en comú, i aquesta ha de ser tangible, com ara compartir una coixesa, una miopia o una llengua estrangera.

Els personatges segueixen com llanuts entotsolats unes normes vitals que ni es plantegen que puguin canviar. “Necessito una parella, necessito un vincle (que poc té a veure amb el sentiment real), doncs em sotmeto al què calgui per aconseguir-ho”.

I a l’altre bàndol hi trobem els solters, que viuen al bosc com a guerrillers i lluiten per la seva supervivència, però lluny d’ésser plantejats com a les pobres víctimes perseguides, el director ens els presenta com una altra opció igual d’abominable pel què fa a l’amor i a la llibertat de l’individu. Són persones que, encegades per la seva rebel·lió contra el sistema de parelles imperant, ballen sols i tenen prohibit enamorar-se. I curiosament, la rigidesa de les seves normes destrueix el què hauria de ser la base dels seus principis fundacionals: la llibertat.

La pel·lícula ens parla de submissió, de resistència i també d’amor. De què som capaços de fer quan no estimem prou i de què som capaços de fer quan estimem massa, on no es permet aquest sentiment trencador. En un moment d’aquest relat pervers, en David diu que és més fàcil fer veure que estimes a algú quan no ho fas, que fer veure que no l’estimes quan n’estàs profundament enamorat. Al final, però, l’amor és cec. Bon Sant Jordi a tothom.

Navega per les etiquetes

prouambamorOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Marta Perarnau
Manresana del boom del 77, biòloga i traductora de formació. Mare de dos fills i membre del gran club de dones que intenten arribar a tot arreu, però arribar-hi bé. Gran amant de les llengües i del dret a parlar-les on sigui. Treballa a l’àmbit sanitari i li apassiona el món de la subtitulació. Ha participat en alguns projectes audiovisuals.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.