Josep M. Oliva | Actualitzat el 12/04/2016

Els mons que es perden

Cantàvem "els temps estan canviant" i donàvem per descomptat que canviaven per millorar. Ara, i des de fa ja uns quants anys, cada cop que sentim que els temps estan canviant sabem inequívocament que és per empitjorar. És la sensació d'un món que s'acaba sense deixar recanvi. Concentrats en pocs dies n'hem rebut uns quants senyals. Un ens ha arribat des d'Anglaterra: el diari The Independent plega veles després de trenta anys. La notícia explica que tanca l’edició en paper per concentrar tots els esforços en la versió digital, però no ens enganyem, un diari és en paper o no és. D'informatius diaris a internet n'han aparegut molts i quan s'han estrenat ningú ha anunciat que "ha sortit un nou diari", amb això està tot dit. Pocs dies abans d'aquesta notícia una altra anunciava el tancament de la botiga de discos Castelló, un emblema del comerç musical a Barcelona. La desaparició no és pas per la fallida del seu negoci en particular sinó per la crisi general del sector, un degoteig sagnant de botigues de discos que abaixen portes sense que se n'obri cap de nova. Correus no tanca, però canvia, i seguirà canviant fins que s'acabi convertint en una altra cosa que no sabem encara què serà, però que no serà Correus. També aquests dies s'ha anunciat la renovació de la seva delegació a Manresa, on ja fa temps que hi veiem exposats llibres i un grapat d'ofertes comercials que no tenen res a veure amb el món postal. La solemnitat d'aquell edifici envaïda per tota la quincalla dels mercaders del temple. Ara Correus deu ser el somni d'uns quants executius engominats que es deleixen per veure la seva foto a les pàgines salmó d'un diari econòmic, entercs i arrogants, presentats com els impulsors d'un gran èxit: vendre, vendre, vendre! Vendre el que sigui. Vendre i vendre's.

Sento tristesa per tots aquests canvis i la sento d'una manera especial perquè no és un món que ens hagin arrabassat sinó un món que ens hem deixat perdre. Hem deixat que desaparegués quan hem deixat de comprar la premsa, quan hem deixat de comprar discos, quan hem deixat d'enviar-nos cartes. Per això, i encara que em sembli una guerra perduda, cada cop que compro el diari, que regalo un disc o que escric una carta i la tiro a la bústia, sento l’íntima satisfacció dels que resisteixen.

Navega per les etiquetes

elsmonsqueperdenVIDES SEPARADES

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.